Holotúria
Filtrant tot el què ens passa pel davant...
Recordo com si fos ara les trucades dels primers programes, de matinada, criticant amb un punt de mala educació la tria del títol: “Què volen aquesta gent?“. Sovint, a més, anàven acompanyats de maldestres recriminacions sobre el seu català. De mica en mica, però, els comentaris irats i fora de lloc vàren anar deixant pas a la participació entusiasta de la majoria d’oients.
La resposta de l’Andreas a les crítiques pel seu català va ser, simplement, millorar-lo notablement en tan sols una temporada. Això sí, sempre responia de manera pausada, sense ofendre’s, amb aquella veu especial que convidava a la serenor.
Aquell mateix estiu vam instaurar, a casa, el costum de preparar té gelat amb llimona abans de reunir-nos al voltant de la ràdio. Quantes hores no vam passar debatent sobre la racionalitat dels arguments aportats, quantes hores mirant les estrelles sense parlar, només assaborint el té i prenent consciència de la importància dels misteris (que no necessàriament han d’ésser resolts).
De 1988 a 1994, va presentar “Sintonia Alfa“, també a Catalunya Ràdio. Aquest cop, però, va ampliar la temàtica i va passar a tractar infinitat de temes comunament etiquetats com a “esotèrics”, alguns m’agradaven més que d’altres, però sempre mantenia, l’Andreas, un cert punt d’escepticisme, fet que aportava un valor afegit inqüestionable a un programa d’aquestes característiques.
Va ser durant aquests anys que mon pare i jo vam instaurar un nou costum: escoltar la ràdio al cotxe (les dues hores!) tot fent ruta pel Maresme, arribant-nos a Vallgorguina o, fins i tot, pujant a Montserrat. Els estels i la música de Sintonia Alfa em van regalar moments inoblidables, màgics, només trencats pels senyals horaris o per les notícies…
No us ho creureu, però en aquella època no teníem ni mòbil ni Twitter i, malgrat això, durant l’emissió es recollien aportacions de manera constant, avisos de qualsevol llum estranya que s’observés al cel de Catalunya, s’aturava el programa si l’Andreas considerava que calia contrastar una dada… Un veritable format 2.0, vaja!
Lamentablement, des de Catalunya Ràdio, segons explica el fill de l’Andreas Faber-Kaiser, afirmen que no guarden cap enregistrament. De fet, els cops que els ho he demanat jo mateix ni tan sols no s’han dignat a respondre…
Això no obstant, disposem d’un arxiu de lliure accés a la xarxa que s’ha anat generant gràcies a la col·laboració de moltes persones que, com jo mateix, gravaven les emissions en cintes de cassette:
http://mundodesconocido.wordpress.com/
Més enllà de la temàtica, els seus programes i els seus col·laboradors (als qui sempre s’hi referia) mereixen de ser reconeguts i formen part dels meus records més preuats…
Us deixo amb el vídeo de l’homenatge que se li va retre l’abril de 2010:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!