La CUP presenta una moció a Teià, Alella i el Masnou, per tal de reobrir i investigar el cas de tortures protagonitzats pels mossos d’esquadra l’any 2003, a la vila de Torà. Les viles de Teià i d’Alella, decideixen portar-les a tràmit al Ple, mentre que la vila del Masnou, encara no ha respost des de fa més d’un més.
L’1 d’abril del 2003, en Jordi Vilaseca i Cantacorps, un jove de Torà va ser detingut sota la Llei Antiterrorista quan tornava de treballar. Després d’estar 3 dies incomunicat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, el dia 4 d’abril va ser ingressat a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i posteriorment a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Santa Maria, ambdós de la ciutat de Lleida. L’ingrés va ser motivat per una pèrdua del coneixement i un quadre d’ansietat a conseqüència del tracte rebut per Jordi Vilaseca durant el període d’incomunicació.
La principal prova d’aquests maltractaments és una analítica duta a terme pel mateix Hospital realitzades el 5 d’abril va donar un resultat positiu d’amfetamines a l’orina (cal recordar que en Jordi estava des del dia 1 d’abril sota la Llei Antiterrorista, i que segons informes mèdics els indicis d’amfetamines a l’orina causats per la presa d’aquest tipus de drogues duren entre 24 i 48 hores) i en canvi el 6 d’abril el resultat era negatiu. Cal destacar que aquesta analítica no va ser feta per cap servei mèdic escollit per la família del jove sinó pel mateix hospital on va ser portat mentre estava detingut.
Cal remarcar que durant aquest període d’incomunicació Jordi Vilaseca va signar una declaració autoinculpatòria, presumptament obtinguda sota tortura, que va servir per a encausar altres dos joves de Torà (Jordi T. i Antoni C.), detinguts el 4 d’abril de 2003. Aquesta declaració obtinguda en les circumstàncies descrites és la principal prova per a mantenir l’acusació contra els tres joves detinguts.
Arrel d’aquest fet, els familiars de Jordi Vilaseca van presentar una querella per tortures al Jutjat de Lleida. Davant les innombrables irregularitats que van dominar l’operació policial i les proves que ho corroboraven, al juliol del 2004 el jutge va prendre declaració com a imputats per tortures a diversos agents dels Mossos d’Esquadra partícips de les detencions. No obstant, el setembre del mateix any la instrucció del cas passa a mans d’una nova jutgessa, que el 26 de maig de 2005 (coincidint amb el fet que Amnistia Internacional va fer públic el seu informe anual sobre tortures, on feia referència com a víctima al jove de Torà) comunicava l’arxivament de la querella. Ràpidament es va presentar un recurs on s’exigia a la magistrada que expliqués els motius pels quals s’arxivava la querella. Aquest recurs va ser desestimat. A continuació es va presentar un recurs davant l’Audiència Provincial de Lleida.
Durant els mesos d’octubre i novembre diversos ajuntaments han aprovat mocions manifestant el seu suport als tres joves de Torà i sol·licitant a l’Audiència Provincial de Lleida sol·licitant la reobertura del cas de la querella per tortures a Jordi Vilaseca i Cantacorps. Finalment el 18 de novembre l’Audiència Provincial de Lleida ha acceptat el recurs i ha instat al Jutjat número 2 d’aquesta ciutat a reobrir el cas. Actualment el cas es troba en fase d’instrucció.
És per això que des de fa un temps ençà s’ha engegat una iniciativa des de l’esquerra independentista per tal de presentar una moció a cada ajuntament instant que es prohibeixi la tortura a les comissaries així com qualsevol acte que atempti contra els drets humans.
La CUP del Masnou, Alella i Teià ha presentat aquesta moció a les tres poblacions i de moment tant l’Ajuntament d’Alella com el de Teià han acceptat portar a tràmit la moció que serà aprovada sinó hi ha cap entrebanc en el pròxim Ple municipal, (al Ple de Teià ja l’han aprovat), mentre que per part de l’Ajuntament del Masnou encara estem esperant una resposta a la moció presentada, tot i que vista la tardança de l’Ajuntament en respondre, la qual no és la primera vegada que ens demostren la seva incompetència a l’hora de respondre, tot és de preveure que no voldran ni parlar-ne, ja que només un dels grups municipals ha estat capaç de respondre’ns, la resta encara esperem alguna resposta.
Aquest fet ens fa reforçar la opinió de que el Masnou és un poble on s’accepta la tortura i deixa impunement als responsables, com a mínim als seus dirigents.
Demanem a l’Ajuntament el perquè de la seva falta d’humanitat a l’hora de tractar els drets fonamentals de les persones, i esperem que es dignin a dirigir-nos quina és la seva opinió respecte als fets que denunciem i que volem que es transmetin al Ple.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!