Els partits que es sostenen i miren de créixer sobre la transversalitat sovint tenen el problema del llençol estret. Abasten –intenten abastar– un electorat tan divers que quan prenen algunes decisions –sobretot de profunditat– no poden evitar deixar part d’aquest electorat fora del llençol. O prenen decisions absolutament contradictòries: terra als ulls.
No es poden tenir la mare i els pardalets, assegura la sentència popular.
En el debat sobre la independència –en el càlcul electoral–, la transversalitat lingüística està generant bona cosa de moviments de llençol. Per tal de sumar vots a favor del procés independentista, s’hi ofereix, com en una oferta comercial del 2×1, la cooficialitat del castellà si Catalunya esdevé estat independent. És l’intent –jo crec que impossible– de cobrir català i castellà sota el mateix llençol estret. El llençol de la supervivència lingüística és, a tot estirar, de cos-i-mig –altrament dit “de canonge”–, i ja poden intentar tapar per igual el cos castellà i el cos català, que el llençol no taparà dos cossos. I menys encara dos cossos adults, que diríem. Estan en el seu dret de pensar, del revés i de l’endret, que la unànime i normativa conclusió de la sociolingüística no és aplicable al català. Tanmateix són faves comptades: qui més podrà s’endurà el llençol sencer. I l’altra part, l’altra llengua, patirà fred i agafarà pulmonia.
I si amb la independència el nostre català ha de continuar patint fred, serà una independència de llavar el cap a un tinyós. Una independència inútil, vull dir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tants caps tants barrets,
o també: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
I això farem,… i ens caldran dos llençols,…
un serà de fil o de cotó, i de cos, i amb això en tindrà prou.
l’altre haurà de ser de franel.la, i de dos cossos. Més ample i més calentet, per a que reviscole i s’eixample allò que cobreix.