Acabe enguany la carrera d’humanitats. Em vaig matricular en valencià. El 90% de les classes en castellà. A més, la competència lingüística dels professors lamentable. En el col·legi de primària on treballe jo hi ha persones castellanoparlants amb més alt nivell de competència lingüística en valencià. Acadèmies de les llengües polititzades. Va, no vull cabrejar-me més.
En compte de l’AVL propose que es diga LA VE ELLA en honor a la presidenta de la institució que “la ve ella”, la llengua castellana, plena i esponerosa.
El més lamentable és la manca més absoluta d’elegància i no adonar-se’n que en som ja molts els valencians que no tenim cap complex d’inferioritat, que sabem que parlem una llengua de cultura internacional anomenada “llengua catalana” urbi et orbi, que sí que parlem valencià a casa, al treball i al carrer.
I no com alguns acadèmics o catedràtics que s’adrecen, amb devergonya absoluta, en castellà a qualsevol conegut o desconegut pels carrers d’Alacant, de València, de Castelló o del poble més aculat i més catalanoparlant.
Hauria de dimitir i els altres haurien d’enllegir la seua conducta. No ho faran amb ella però ho faran amb nosaltres per fer debades el que ells haurien de fer cobrant.
Tots els qui voltem per ací coincidim, més o menys en la diagnosi. Però, com hi posem solució ?. No és hora ja, d’anar més enllà de mocadors per plorar, com aquest blog, i fer-hi alguna cosa ?
Acabe enguany la carrera d’humanitats. Em vaig matricular en valencià. El 90% de les classes en castellà. A més, la competència lingüística dels professors lamentable. En el col·legi de primària on treballe jo hi ha persones castellanoparlants amb més alt nivell de competència lingüística en valencià.
Acadèmies de les llengües polititzades. Va, no vull cabrejar-me més.
En compte de l’AVL propose que es diga LA VE ELLA en honor a la presidenta de la institució que “la ve ella”, la llengua castellana, plena i esponerosa.
El més lamentable és la manca més absoluta d’elegància i no adonar-se’n que en som ja molts els valencians que no tenim cap complex d’inferioritat, que sabem que parlem una llengua de cultura internacional anomenada “llengua catalana” urbi et orbi, que sí que parlem valencià a casa, al treball i al carrer.
I no com alguns acadèmics o catedràtics que s’adrecen, amb devergonya absoluta, en castellà a qualsevol conegut o desconegut pels carrers d’Alacant, de València, de Castelló o del poble més aculat i més catalanoparlant.
Hauria de dimitir i els altres haurien d’enllegir la seua conducta. No ho faran amb ella però ho faran amb nosaltres per fer debades el que ells haurien de fer cobrant.
Quin fàstic més gran, Senyor, quin fàstic!
Tots els qui voltem per ací coincidim, més o menys en la diagnosi. Però, com hi posem solució ?.
No és hora ja, d’anar més enllà de mocadors per plorar, com aquest blog, i fer-hi alguna cosa ?