Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Avui Pep Martínez ha tingut un merescut
homenatge. Encara no fa un any de la seua mort. El pati de la Casa de la Cultura estava a gom.
L’acte l’han presentat Cesca Chapí i Xavier Aliaga. Primer de tot hi ha hagut
els parlaments: Glòria Marcos, Miquel Lorente, Joan Ribó i aquest cronista.
S’ha passat un vídeo amb imatges del Pep i una entrevista que li feren a la
SER. Tot seguit, la Bicicleta teatre li ha
dedicat el recital poètic “La crema de Xàtiva”, amb poemes de Toni Martínez Revert i Vicent Andrés Estellés. Després hi ha hagut les
actuacions de la Taronja Metàl·lica,
Rafael Estrada, Feliu Ventura, Pep Botifarra amb Lola la de la Torre, Neus, i per acabar l’Escola
de Dances ha ballat el Bolero Garcia i el Peteneral, que Pep havia cantat quan
l’Escola va gravar el primer disc l’any 81. L’acte, amb les primeres gotallades
d’una tronada que ens ha banyat d’arrapafuig, s’ha tancat amb la Moixeranga. Molta
gent, molts amics i amigues del Pep junts per recordar-lo. Llàstima que
l’oratge de tronada no ens haja permès d’una estada més tranquil·la i xarradora
al pati.
En el torn de la meua intervenció, he llegit
un text que havia preparat: A Pep, des
del capdamunt de la Penyeta Esgoladora. Abans de llegir-lo he volgut d’explicar el motiu del títol: «Com molts de vosaltres sabeu, visc a Roglà. Encara que sóc nascut al
carrer Grau o de les Pastes i criat al carrer Blanc. Doncs bé: en una ocasió,
quan em dedicava a la política, el senyor Alfonso Rus va voler, diguem-ho així,
desacreditar-me per viure Roglà i em va tractar de “foraster”. Quan Pep va
escoltar aquesta delirant acusació, no va tardar gens a telefonar a la SER i va recriminar a Alfonso
Rus que tinguera la barra de dir-me foraster si jo, en paraules textuals de
Pep, tenia el cul pelat de tirar-me per la Penyeta Esgoladora».
Si voleu llegir A Pep, des del capdamunt de la Penyeta Esgoladora,
obriu l’arxiu pdf.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com diria un que jo me sé; Lluiset has estat de categoria
Una ben forta abraçada
Miquel
Em semblen unes paraules de recordatori d’un amic, magnífiques, entranyables, precioses. Enhorabona.
Quina sort, benvolgut Cucarella, degué tenir el Pep Martínez, de poder gaudir de l’amistat de persones com tu! Llegint el teu text fins jo mateix lamente no haver nascut a Xàtiva i haver pogut jugar amb la Penyeta esgoladora, i haver conegut personatges com Tereseta la Cadirera o el Pellero de Canals.
Quant a l’Alfonso Rus, jo li idria que no ofén qui vol, sinó qui pot. I ell, no té la suficient categoria, ni política, ni moral, ni personal, per desacreditar un escriptor que ha posat sempre Xàtiva com escenari vital de les seues fascinants històries. Divendres 23 de maig vaig ser a Xàtiva, i passejant pels seus carrers vaig evocar, és clar, la gent que m’interessa d’aquella històrica ciutat: els papes Borja, Toni Cucarella, Pep Gimeno Botifarra, Feliu Ventura i el Raimon. De l’inefable president de la Diputa ció ni me’n vaig recordar.
Una abraçada, amic, i per favor, no canvies mai.