Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Em fa l’efecte que Fraga Iribarne ha tingut un lapsus quan ha dit que caldria penjar els nacionalistes. Deu ser l’edat, que li torba el cap. Ha degut pensar-se ell que en algun moment de la seua dilatada vida política va ser ministre de la reina Victòria, la d’Anglaterra. Perquè és en aquell país, també monàrquic, on als condemnats a mort, per motius comuns i polítics, se’ls penjava en la forca. A l’Espanya de la qual Fraga Iribarne va ser-ne ministre, als nacionalistes no espanyols, és a dir, democràtics, els afusellaven. O siga, interpretat sense lapsus, Fraga el que ha demanat és que afusellen els “desafectos”. Com quan ell era ministre. I si haguera conclòs l’exabrute amb un impulsiu «Good save the Queen!», hauríem hagut d’entendre, en realitat, «¡Arriba España!»; més i tot: «¡Separatistas al paredón!».
I la Fiscalia i l’Audiència Nacional espanyoles han tingut la barra de dir que que no es podien jutjar els crims del franquisme perquè havien mort tots els responsables. Doncs no està viu, ni res, el Fraga dels collons!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, em sembla a mi que el més autènticament espanyol era el “garrote vil”, no?
I tant viu que està, tant ell com el seu feixisme!! No entenc com encara té el cinisme de seguir dirigint-se als medis.
Em pregunto si encara deu cobrar el sou de “ministro de Franco”?
Lo més patètic, i depriment alhora, és que els del PP han sortit de seguit en defensa seva intentant buscar significats místics a la paraula “penjar”… la qüestió és anar tapant les veritats.
Quants en deuen quedar com ell?
T’afusellaven els castelladres si “tenies sort” i et consideràvem “prou noble” per a rebre els covards trets dels covards militars franquistes. Si no “tenies aquesta sort”, si érets considerat no “prou noble” per a ésser afusellat, t’agarrotaven, et passaven pel garrot. Et fotien una argolla al coll i cargolaven un cargol darrere l’argolla i l’anaven cargolant, estretint, a poc a poc…
Només cal fer una mica de memòria.
Els castelladres, és a dir, els franquistes, és a dir, “lo epanole”, no solament t’assassinaven com t’assassinen ara mateix, gràcies i mitjançant llur estat terrorista, amb verins i “atacs de cor” i “casos accidentals” causats per “malfactors” o “embriacs”… T’assassinaven amb totes les de la llei, amb mètodes inquisitorials.
La inquisició castelladra és més viva que no mai. Cal destruir els castelladres, cal destruir-ne la inquisició.
I si a mi m’enxampen damunt d’una romana, puc dir que m’estava pesant? Ho dic per allò de la polisèmia. I quina barra! No hi ha pitjor nacionalisme que l’excloent i anhiliador espaNol. A veure quan se’n van i ens deixen tranquils.