Emigdi Subirats i Sebastià

La Federació catalana de twirling està sent objecte de la despòtica i destructiva actitud de la seua homònima espanyola, la qual vol impedir per totes que continuïn els èxits esportius del twirling català a nivell mundial. A Espanya, la modalitat de twirling no està ni tan sols reconeguda com a esport. En canvi, la Federació espanyola està movent els habituals fils diplomàtics per impedir que la catalana pugui competir internacionalment. El Twirling és un esport força arrelat a Catalunya, i molt especialment a les Terres de l’Ebre, que podem presumir de diversos campions europeus i mundials naturals d’Amposta i de Tortosa. De nou, ens trobem davant d’una actitud francament antidemocràtica pròpia, que no deixa de tenir relació directa amb la pràctica habitual del nacionalisme espanyol. Parlen de la politització de l’esport, defenestren els nacionalismes de les nacions sense estat, mentre que ells tenen actituds barroeres, pretotents i clarament nacionalistes també en l’àmbit esportiu, fins i tot en esports minoritaris la difusió dels quals no els interessa gens ni mica.
En cap moment tenen en ment la potenciació del twirling allà a Espanya, només volen impedir que els catalans i les catalanes puguin competir internacionalment amb el nom del país. Fa uns mesos, l’advocat de la Federació catalana de Twirling, l’ampostí Marc Ferreres, va demanar-me si podia traduir a l’anglès una carta adreçada a la federació internacional d’aquest esport per tal d’exposar la voluntat del twirling català a continuar formant part de l’organisme mundial. Em va fer molt goig col·laborar d’aquesta manera, ja que és de justícia que el twirling català és una potència mundial que vol ser ofegada per l’enemic de sempre, amb els aires prepotents que acostumen a venir de ponent. Recentment el setmanari tortosí La Veu de l’Ebre se n’ha fet ressò dels obstacles que posa la Federació espanyola i que perjudicarà greument els i les esportistes catalans/es i ebrencs/ques.
 L’ombra allargada de Fresno (Califòrnia) torna a situar-se al davant d’una selecció catalana. A la menuda ciutat californiana, el mecanisme burocràtic estatal va aconseguir impedir que Catalunya, el veritable bressol de l’hoquei sobre patins, pogués competir internacionalment, després d’haver estat acceptada oficialment. Fins i tot va haver un complot intern a la Federació espanyola de patinatge, que tenia president català, per fer-lo fora i situar en el seu lloc Carmelo Paniagua. Es tractava de posar un espanyolista furibund navarrès, d’una federació regional on no hi ha cap tradició d’aquest esport ni cap equip d’elit. El primer que va fer aquest espanyolista (anava dir bastard, però…) va ser  dir que els jugadors catalans el que havien de fer d’ara endavant era obeir i competir amb Espanya, cas contrari rebrien les sancions pertinents. La realitat és que després d’un dels campionats mundials, guanyat per jugadors catalans en exclusiva baix el nom d’Espanya (usurpat!!!), només un jugador, el castellanoparlant i espanyolista Pedro Gil, aguantava la bandera espanyola en la foto oficial. La resta va mantenir-se aliena al drap de l’estanc.
La crua realitat és que Espanya no ens deixa fer camí ni tan sols amb esports minoritaris.  És un comportament francament antidemocràtic i irracional, que pot suposar que molts practicants de twirling català vegin tallada de socarrel la seua carrera esportiva. Per suposat, tots els i les membres de la selecció catalana es neguen a competir amb el nom d’Espanya, d’aquells que  prohibeixen que Catalunya continuï sent una potència esportiva mundial.