Cucarella

Francesc Bodí. El soroll de la resta

Premi Enric Valor de Novel·la 2007

Editorial Bromera

Bataller, el protagonista d’El soroll de la resta, és un home a qui
les coses li han anat bé: té una bona feina, s’ha casat com cal i té un fill
que ha fet carrera. Va estudiar per a periodista i ha acabat sent un publicista
d’èxit: va canviar manipulador de la realitat per manipulador de la voluntat.
Va fer estudis a París quan París era una festa revolucionària, tot i que a ell
no li interessava gaire la política ni la profunditat d’aquella aparent
revolució. La seua màxima transgressió va consistir en un romanç furtiu, durant
la curta vida del qual sempre va frisar per mantenir el cap i el cor freds,
mentre calfava els peus fredolins de la seua amant, ja que a Madrid l’esperava
una nòvia formal que li oferia un bon patrimoni: una sòlida empresa
immobiliària. Tanmateix, Bataller, als seus encara
“jóvens” cinquanta-quatre anys, acaba de tenir el seu tercer infart. Al punt que hom naix comença de morir…
Hi ha sotracts que ens adverteixen de la imminència. I hom no pot evitar llavors
fer recompte apressat del temps viscut i càbales sobre el que resta per viure.
Aritmètiques, però, que no es fan amb llapis i per tant no es poden esmenar si
hom s’equivoca o el resultat no convé. I apareix l’angoixa davant la incertesa
del que queda per viure, si és molt o poc, si cal seguir la rutina o potser
atrevir-se a canviar-la, si aquella
decisió va ser encertada o no…

De sobte apareix el tsunami de
Tailàndia, i tot d’una el devenir vital de Bataller pren un estany rumb que ens
desconcerta. Reapareix i recupera aquell amor furtiu de París i el seu futur
pren un altre alicient. Qui li ha donat a ell, home més afortunat que tots
nosaltres, una goma per corregir els comptes errats? Amb la decisió de Bataller
canvia radicalment el to del relat. Se’ns fa més amable, idíl·lic en la relació
amb l’Adrianne recuperada i el paisatge edènic de la Vall de la Gallinera que els acull.
Vida rural i personatges d’entranyable humanitat. Un canvi tan radical ens
sobta. Bataller passa de ser un home angoixat per les advertències de la mort a
viure una feliç segona oportunitat. De fet, i atès com alguns altres
personatges refan les seues vides truncades, diríem que és la Vall de les Segones
Oportunitats.

Bataller ha canviat, s’ha
transformat. Fins i tot pren partit contra el PAI que amenaça la Vall de la Gallinera, ell, que per
matrimoni tenia interessos en una empresa immboliària. Com si volguera redimir-se
del seu passat, reescriure’l tot de cap a cap. Tot plegat, desconcertant.
Llegim amb la mosca darrere l’orella. Tanmateix ens hi deixem menar. Hi ha alguns
caps que, aparentment, no lliguen. Però tant és. El nou rumb de la vida de
Bataller ens agrada, i aquest entorn idíl·líc, aquesta nova història, que no
sabem com casar-la amb l’anterior, també ens atrau i ens arrossega,
plàcidament. Com unes inesperades vacances. Ens hem solidaritzat amb Bataller,
li fem costat com si ens férem costat a nosaltres mateixos, i pensem que té
dret a una segona oportunitat. Nosaltres també la voldríem, si arribava el cas.
I és ací on rau l’empatia  que ara ens provoca Bataller, ell i la seua nova
vida, aqueixa altra oportunitat que tots voldríem de refer comptes. Però,
malgrat tot, no hem perdut de vista el Bataller anterior, com si no ens refiàrem
de tanta felicitat.  Qui del dimoni fuig,
debades corre.

Els qui coneixem l’obra
literària de Bodí, i l’apreciem com cal, no ens preguntem si ha construït
malament l’argument, si se li ha desfilat la trama, sinó quin parany ens ha
preparat, quin envisc, quina teranyina… I continuem llegint, seguint el fil
de la nova història, tan discordant amb l’anterior. Com si no hi tinguera res a
veure. Com si una formara part de la refotuda realitat i l’altra d’un feliç
somni. Cal seguir llegint, fruint de les paraules que ens ha teixit Bodí, bé
que sense refirar-nos gens de les apareces que ens hi mostra.

La conclusió de la novel·la, ja us la trobareu. I us
adonareu, sens dubte, quin gran constructor d’històries és Francesc Bodí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!