Passa el temps, però algunes maneres de pensar es mantenen inalterables. Com a molt, es transforma el llenguatge, s’adequa a una situació diferent. Es fan serveir unes altres paraules. Però la idea continua sent la mateixa. Tant se val que avui li diguen «lengua común» i li atorguen valors de màxima expressió democràtica. Tant se val. Al capdavall, paraules amunt, paraules avall, els objectius són els mateixos i el sentiments també. Tant se val, doncs, que diguen «lengua común» o «¡Habla en cristiano, perro catalán!».
A la foto, tres supremacistes espanyols: Savater, Díez i Pombo.
![](http://rodriguezseguin.files.wordpress.com/2009/07/cruzada3bu.jpg)
i alguns de nosaltres encara els fem el joc 🙁 quin iuiu que fan els de la foto 🙁
Les paraules de la ponència política d’UPyD (ací)