* Compromís per l'Alcúdia

MOTIUS ECONÒMICS, AMBIENTALS I SOCIALS EN LA MOCIÓ DE COMPROMÍS PER L’ALCÚDIA  

La recuperació de l’AP-7 per a un ús lliure de peatges ha estat una antiga reivindicació de municipis, treballadors i treballadores, entitats veïnals i empresarials que han vist com aquesta infraestructura viària els condicionava les activitats i el desenvolupament sense rebre a canvi beneficis que compensaren els desavantatges que en comportava l’existència. A partir d’aquell moment, la recuperació d’una infraestructura tan important constitueix una reivindicació històrica que, no obstant això, no ha estat estimada pels successius governs autonòmics i estatals. Cal recordar que aquesta autopista travessa la comarca de la Ribera des d’Almussafes i Algemesí fins a Favara, i que mocions reclamant la gratuïtat de l’autopista AP-7 han sigut aprovades en nombrosos ajuntaments de la mateixa.

La pròrroga de la concessió de l’AP-7, aprovada el 1997, amb una data de finalització fixada per al 2019, ha impedit que l’autopista oferesca un servei eficient aprofitant totes les potencialitats i ha condicionat el desenvolupament del territori, el model social, demogràfic i econòmic i la qualitat de vida de tot el país. Les empreses adjudicatàries han obtingut, tanmateix, importants avantatges fiscals i econòmics com ara assegurances de canvi, avals de l’Estat, desgravacions sobre beneficis empresarials o l’exoneració del pagament de l’impost de béns immobles entre d’altres.

Cal un nou model que, sense dubte, ha de plantejar objectius mediambientalment sostenibles com ara la reducció de l’impacte que comporta el desdoblament d’infraestructures d’acord amb la condició del pagament o l’ús gratuït.

Res no justifica que la infraestructura viària més important al País Valencià siga de peatge quan comparativament amb altres comunitats aquestes mateixes infraestructures són lliures i gratuïtes per als usuaris. Aquesta infraestructura s’ha convertit en l’element que obliga a ocupar més espai per realitzar les variants no previstes o impedides físicament per l’existència mateixa de l’autopista. L’alliberament de l’AP-7 significaria, sens dubte, frenar l’ocupació del territori i poder destinar recursos a altres àrees prioritàries de la gestió pública.

Així, la sostenibilitat mediambiental constitueix un argument que, tot sol, ja seria suficient per a justificar una acció decidida de la seua recuperació, perquè l’alliberament de l’autopista significa incrementar l’eficiència en l’ús d’una infraestructura ja existent i limitar la construcció de noves infraestructures.

Ara, per si no fóra suficient aquesta injustícia que patim els valencians, la ministra de Foment, Ana Pastor, va anunciar que l’Estat contempla quedar-se amb alguna de les autopistes que actualment estan en risc de fallida i altres mesures per tal de restablir l’equilibri econòmic-financer, com ara les fusions entre concessions deficitàries amb concessions rendibles (cas de l’AP-7), i garantir així la solvència de tot el sistema conjuntament. A canvi, noves pròrrogues de les concessions. Mentre Madrid es pot connectar amb tots els punt de la península per via rapida gratuïta i no paguen pràcticament peatges, un 48% dels ingressos dels peatges de totes les autopistes de l’Estat es concentra al País Valencià i a Catalunya. Amb els nous anuncis de la Ministra Pastor aquest greuge, lluny de mitigar-se, s’augmentarà considerablement.

Davant d’aquesta situació de greuge històric, un grup de ciutadans ha creat el moviment #novullpagar, que qüestiona el greuge escandalós i la opacitat de les concessionàries d’uns peatges que podrien estar del tot amortitzats. Aquest moviment organitza periòdicament jornades de protesta amb la intenció de denunciar aquesta situació i demanar l’alliberament de peatge de les autopistes.

L’existència dels peatges encareix l’exportació dels nostres productes cap al nord i cap al sud. Les nostres mercaderies, tal i com indiquen els estudis de la Cambra de Comerç, s’exporten principalment cap a Catalunya, i si van a Europa, han de passar per l’AP-7. En l’actualitat, i mentre no es construisca el Corredor Mediterrani, el transport mercantil ha de pagar el peatge, la qual cosa encareix el producte valencià i fa que siga menys competitiu, donat que l’AP-7 és una de les autopistes mes cares de l’Estat.

L’AP-7 és una infraestructura de l’Estat que està més que amortitzada. Fer, tal i com s’ha fet en altres trams, una autovia paral·lela a una autopista que no va ni al 50% de la seua capacitat és un contrasentit.

El grup parlamentari Compromís ha presentat recentment a les Corts Valencianes una Proposició de Llei per al rescat parcial de la concessió en els trams de peatge de la infraestructura viaria AP-7 que transcorre per sòl valencià. L’objecte de la Llei és la recuperació lliure de peatges i càrregues de l’AP-7 per al seu aprofitament eficient, així com per al rescat selectiu dels trams qualificats com a estratègics per la mobilitat interior del territori valencià.

La moció exigeix al Ministeri de Foment que, en l’àmbit de les noves mesures anunciades sobre possibles rescats d’algunes concessions, siga inclòs el lliurament de peatge de l’AP-7 al seu pas pel territori valencià, incloent els trams inclosos a la comarca de la Ribera.

Es dona suport a les iniciatives presentades a les Corts Valencianes que tinguen per objecte demanar l’alliberament de peatge de la totalitat del tram de l’AP-7 que transcorre pel territori valencià, incloent els trams inclosos a la comarca de la Ribera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!