MOCIÓ SOBRE LES RETALLADES A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA
MOCIÓ SOBRE LES RETALLADES A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA
El passat dimecres el Ple de l’Ajuntament de l’Alcúdia aprovà una moció contra les retallades a la Llei de la Dependència, presentada per Compromís per l’Alcúdia que va ser aprovada amb els vots de Compromís i PSOE i l’abstenció del PP. Aquest és un resum de la moció que adjuntem íntegrament.
La llei 39/2006, (LAPAD) suposà el major avanç en protecció social a Espanya en els últims anys, generant drets subjectius i havent dictaminat a més d’un milió de persones en situació de dependència, dels quals 760.000 ja són beneficiaris de una prestació o servei.
No obstant això, quan el Sistema d’Atenció a la Dependència hauria d’haver arribat a la seua maduresa, en complir més d’un lustre des de l’aprovació de la Llei, està patint un acusat procés de deteriorament que amenaça amb arruïnar totes les expectatives i el potencial que durant aquests anys ha generat en atenció a les persones en situació de dependència i en creació d’ocupació.
El Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, publicat el 14 de juliol de 2012, pel que fa al Sistema d’Atenció a la Dependència conté mesures que són desconsiderades i injustes amb les persones més vulnerables, suposen una burla cap a la societat en el seu conjunt i molt especialment cap les persones dependents, els seus familiars i els professionals del sector dels serveis socials.
Entre les mesures adoptades, destaquen com especialment inútils i sagnants les següents:
– L’ampliació a dos anys del termini per resoldre els ajuts farà que desenes de milers de dependents muiren sense atenció. (3 de 4 beneficiaris són majors de 65 anys, i el 54% majors de 80)
– L’increment de les aportacions dels usuaris i els descomptes sobre les prestacions a percebre, portant al límit de la capacitat real les economies familiars.
– La reducció de la quantitat de les prestacions econòmiques per cures en l’entorn familiar en un 15%. La reducció afecta a 435.180 persones que veuran reduïdes les prestacions que reben una mitjana de 55 € al mes.
– A més l’Estat deixa de finançar la Seguretat Social dels cuidadors familiars que afecta 180.000 persones, el 94% dones.
– En matèria de finançament del sistema, es redueix el nivell mínim en més d’un 13%. Als 283 milions retallats del nivell acordat, hem de sumar altres 200 milions de reducció en el nivell mínim garantit i 227 milions de quotes de seguretat social de cuidadors que es deixaran d’abonar.
Totes aquestes mesures, a més de suprimir nivells, baixar intensitats i eliminar incompatibilitats, suposen de manera immediata una retallada de 1.000 milions d’euros i la desatenció als més de 270.000 del “limbo de la dependència” – persones que se’ls ha reconegut el dret i estan pendents de rebre la prestació o servei -que no rebran ajuda en els pròxims dos anys i mig, per la qual cosa es pot afirmar amb absoluta desolació que el desmantellament de la Llei de Dependència suposa la fi del major avanç en protecció social que s’havia produït a Espanya en els últims anys.
Considerar inviable la promoció de l’Autonomia Personal i Atenció de les Persones en situació de dependència que la Llei reconeix com un dret, representa un pas enrere de dimensions històriques al concepte constitucional de l’Estat Social, carregant de nou sobre les famílies l’atenció de les persones en situació de dependència sense cap suport, i traslladant la cobertura de les necessitats més bàsiques de les persones a les iniciatives caritatives i solidàries de la pròpia ciutadania.
Aquests són els principals acords del Ple de l’Ajuntament:
– Instar el Govern d’Espanya perquè retire les últimes retallades a la LAPAD en el Reial Decret llei 21/2012, de 13 de juliol.
– Que qualsevol mesura de modificació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència que afecte algunes de les seues essències, es duga a terme mitjançant la seua tramitació, debat i, si és el cas, aprovació al Parlament, sense utilitzar la drecera de la modificació a través de Decret. I que es duguen a terme amb un nivell de consens similar, almenys al que es va aconseguir en la seua aprovació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!