Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
Estic completament d’acord amb les declaracions de Joan Ridao. El resentiment no construeix res, només eternitza el mal.
Suposo que es deu referir a…
Estic completament d’acord amb en Joan Ridao quan parla de la necessitat de superar el resentiment en l’entrevista que va publicar ahir el Punt.
Comparteixo plenament la seva valoració. Sovint, en el brogit de la pugna política afloren aspectes negatius del discurs i de la persona. De vegades, de forma volguda i, de vegades de forma involuntària, allò a que en l’argot ens hi referim amb l’expressió “escalfar-se la boca”.
M’imagino que la preocupació d’en Joan Ridao se centra, especialment, en el resentiment conscientment mostrat, premeditadament. Especialment el resentiment expressat per escrit.
Com per exemple, el resentiment que manifesta el tristament famós pla de Puigcercós per a rellevar Carod el 2010, més conegut com “informe Rubicó”, que va publicar la periodista Sandra Arenas al diari Avui, el passat 2 de maig. Un document, la paternitat del qual es troba en l’equip de la candidatura Gent d’Esquerra, tal i com ha acabat acceptant Joan Puigcercós. Un resentiment que porta a traçar tota una estratègia centrada, bàsicament, en l’eliminació política d’un personatge, el seu entorn i de les estructures territorials que, a criteri dels autors, sembla que li donen suport.
Estic convençut que en Joan Ridao deplora aquesta manera de fer política. Conscient, premeditada, reflexionada i escrita. I, finalment, -ai las!-, apareguda als diaris. Estic convençut que la reunió celebrada al Patronat Flor de Maig de Cerdanyola que descriu el blocaire Elies115 en aquest post és una invenció, totalment inverosímil i que ningú amb dos dits de seny es pot creure que hagi tingut lloc realment.
La política republicana ha de ser constructiva, mai destructiva. Completament d’acord amb en Joan Ridao.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carles,
ressentiment no és parlar de llistes negres (quan més d’un i de dos barcelonins o tarragonins, per posar dos exemplesa l’atzar, podrien donar-ne fe si no fos que en temen les conseqüències), parlar d’auditories i sembrar el dubtes d’honorabilitat en el partit menys endeutat i més auditat, parlar de mòbing i de dues esquerres?
A més de ressentiment això fa mal alpartit al qual tu milites.
Carles, crec que dormir tan poc no et prova gaire…
No els entenc. No sé què diferencia Carod de Puigcercós. Veig que tots dos són més aviat prosocialistes, no hi veig models diferents. Són les dues cares de la mateixa moneda.
Professor d’Institut ?
“Professor d’Institut”?, amb plaça ? com és això ?, com ho has aconseguit ?, ui, ui, ui, que al final resultarà que és veritat allò que diuen, les males llengües, que l’únic destacable que vas fer durant la teva presència al Consorci d’Educació de Barcelona va ser procurar-te una sèrie “d’avantatges” cap a la teva persona, ui, ui, ui, si s’assabenten els sindicats la que es pot organitzar. Resulta evident que dorms poc i xerres massa.
Aviso al seu autor “Ase”, “Jordi” o “Joan” que penso emprendre totes les accions legals convenients per a salvaguardar la respectabilitat de la meva persona davant aquesta calúmnia. Crec que la impúnitat que dóna el comentari anònim es pot trencar si s’esbrina qui és l’autor “anònim” i, a banda de la qualificació ètica que ja s’ha autoadjudicat, haurà de respondre també en altres instàncies.
Per si de cas, m’agradaria explicar a l’Ase i a qualsevol persona que hagi pogut seguir aquesta “polèmica”, la manera com he aconseguit ser professor d’Institut:
1. Fa molts anys (des del 1992) que em dedico a l’ensenyament. Primer en el sector privat, ara en el públic.
2. L’any 2005 em vaig apuntar a la convocatòria de places de professor d’ensenyament secundari que va treure el Departament d’Educació.
3. El mes de juny vaig fer 3 proves de selecció i vaig treure la 2a millor nota de l’oposició. Amb l’afegit dels mèrits vaig acabar en 5 posició i vaig entrar en la llista provisional d’admesos.
4. Quan vaig deixar Educació, vaig començar les pràctiques en un IES de Barcelona, les vaig superar positivament i se’m va nomenar funcionari de carrera.
Com és lògic, tots aquests aspectes estan documentats públicament. I el que més greu em sap és que l’Ase inisinuï tractes de favor quan, de fet, ni tant sols vaig esmentar qui era ni on havia estat, ni el moment de les proves, ni el moment de fer les pràctiques. El que són les coses, quan el desembre de 2006 li vaig dir a la directora de l’IES que marxava a la “política” i que em sabia molt de greu no haver-li dit res fins aquell moment, ella em va dir que ho sabia des de que havia arribat i que m’agraïa que en cap moment ni ho hagués dit, ni ho hagués fet servir.
Pel que veig, Ase, la realitat del capteniment de les persones no ha de tenir res a veure amb la difamació, la calúmnia i el muntatge.
Tant se val. Espero que “guanyis” aquest congrés i puguis posar en pràctica la teva manera de fer… Almenys, ho faràs sense pseudònim.