L’amic i blocaire Àngel Canet em convida a participar del joc-observador de preguntes i respostes. Som-hi!,doncs.(Adverteixo als possibles lectors i lectores que els anys donen una àmplia mirada i també presbícia, el que pot induir a creure que les respostes són anacròniques i desenfocades).
1. una ciutat: Barcelona
2. una paraula: melangiosa (bellíssima eufonia)
3. Un menjar: la sopa de farigola (menja senzilla i perfumada)
4. una beguda: aigua (que fa clares les idees)
5. una colònia: de lavanda
6. una marca de roba: no cap
7. un cotxe: no condueixo (però aquell MG roig de finals dels ’60 és difícilment superable)
8. un monument: el monestir de Sant Pere de Rodes (incomparable mirador de la història i paisatge)
9. un programa de TV: la secció "el temps" del TN de TV3 (i encara que no l’encertin…)
10. un grup de música: un grup de jazz
11. una pel·lícula: dues. "The Servant" de J. Losey i " Morte a Venezia" de L.Visconti (Comença potser l’anacronia?)
12. un actor: Chaplin (i dos monstres: Orson Wells i Marlon Brando). De la contemporaneitat: Keven Spacey
13. una actriu: Bette Davis (Contemporània: cal esperar)
14. un futbolista: Pelé. Nacional: Oleguer
15. un entrenador: …
16. un partit: aquell amb què el Barça guanya el campionat
17. un estadi: Olímpic (per la infantesa i allò dels clàssics grecs). El Camp Nou
18. un color: negre
19. una virtut: generositat (virtut que aprecio. No meva)
20. un defecte: enveja(defecte que detesto. No meu)
21. el teu equip de l’ànima: la família
22. un lloc de vacances: mar i pinedes
23. un personatge: Hipàtia. com a símbol
24. un nom: Catalunya
25. un desig íntim: Països Catalans
et voilà!, c’est fini !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una praxis: la hipocresia
Una realitat: estatuts i reformes
Una alternativa: Independència i socialisme
Un jove: jo mateix.
És un simple joc però ajuda a fer-nos més coneguts en la llunyania…
Hi ha respostes que compartiria: t’ho dic.
La sopa de farigola me l’ha va ensenyar a fer un amic (d’ací) quan feia classes a Sabadell: d’ahí al cel, boníssima!!! Però seguesc preferint l’arròs al forn.
El monestir de Sant Pere de Rodes fou el primer monument que vaig visitar en la primera excursió que fiu amb alumnes d’Agramunt (corria l’any 1983 -més o menys-): una preciositat… de veritat.
El color negre sempre m’ha agradat: no sé per quin motiu…
La generositat és una gran virtut i sí la tens: tot això que ens deixes compartir què és si no…
I no seguesc perquè, si ho faig, semblarà que torne a fer el joc jo mateix.
Bona vesprada.
Àngel