Xavi (Gènova, Itàlia) Qui ha permès l’atrocitat d’aquesta ciutat no té perdó.. Imagineu-vos unes quantes cases i pisos (per sort no en són molts) enfilats dalt d’una muntanya com si algú les hagués empès allà. Aquest algú, de fet, és ben evident. Un laberíntic port ocupa el litoral de la ciutat, un caos de vaixells
Xavi (Cahuita, Costa Rica) El pitjor de viatjar per Costa Rica es, de llarg, les picades d’insectes. Pots de repelents, barres d’unguent, mosquiteres per dormir, llensols-sac, pomades post-picada, calsat tapat. Tot i les proteccions indicades pels serveis medics, tot turista torna amb alguna picada que altra d’aquestes terres. Si els turistes envaim el seu habitat
Xavi (Tortuguero, Costa Rica) La segona etapa de ruta ens portava a Tortuguero, parc natural d’observacio de tortugues. Despres d’un nou transport privat, unes barquetes motoritzades ens recollien per portar-nos a Tortuguero. Abans d’agafar la barca, la Maria, encarregada de les embarcacions ens assegurava que calia agafar alla els guies per anar a veure les
Xavi (La Fortuna, Costa Rica) Quan un fa el turista en aquests mons de Deu, sempre porta la por al cos sobre quin es el grau de picaresca dels que t’ofereixen serveis. Per la primera nit vam anar a veure el volca Arenal amb un servei de guia. Abans d’arribar-hi no les teniem pas totes.
Xavi (La Fortuna, Costa Rica) El transport a Costa Rica ofereix dues opcions. La primera, la xarxa publica i radial respecte a San Jose. La segona, a cop de dolar i d’agencia privada, normalment sols reservat pels turistes. El preu poden ser ben be una quarta part inferiors en el cas public, pero la durada
Xavi (San Jose de Costa Rica, Costa Rica) Inici de la segona etapa del viatge, ara a Costa Rica. El dia ha transcorregut entre dormidetes a l’avio i esperes a l’aeroport. He invertit el temps en llegir la guia turistica de Costa Rica per descobrir que es un estat sense exercit, que te una extensio
Meri (San Francisco, Califòrnia, EUA) En Xavi i jo ja hem fet la meitat del viatge per la costa oest dels Estats Units. Hem fet Las Vegas i el Gran Canyon amb la Laura i l’Oriol i a San Francisco hem tingut uns guies d’excepció: en Lieven i la Sylvie. A Las Vegas vam coincidir
Xavi (Stanford, California, EUA) La meva estada a Stanford m’ha servit per comprovar que el debat sobre el paper de la universitat en la societat es tan viu a California com a Catalunya. Per una banda, els estudiants es queixen del baix nivell docent d’alguns dels professors. L’amiga que m’ha acollit esta fent d’assistent d’un
Xavi (Las Vegas, Nevada, EUA) "The land of the free", aixi autoanomenen els ciutadans dels Estats Units al seu tros de mon. Diuen que es la terra de la llibertat, pero el seu concepte de llibertat esta ben allunyat del que entenem nosaltres. Llibertat per tenir armes, per deixar bona part de la poblacio fora
Xavi (Gran Canyon, Nevada, EUA) Una de les pel.licules que van marcar mes la meva etapa infantil fou "La historia interminable", una polemica adaptacio de la primera meitat del llibre d’en Michael Ende. En un moment del flim es parla de l’avansament implacable del "No-res" pel Regne de Fantasia. En aquesta escena un nan dalt
Xavi (Las Vegas, Nevada, EUA) Abans de venir cap a Las Vegas la Meri em va avisar de la onada de calor que estava afectant la ciutat. Temperatures que fregaven els quaranta graus i alarma entre la població. La realitat és una altra ben diferent. Fa un fred que pela !! (si més no, dins
Xavi (Stanford, California, EUA) Dinou hores de viatge, des de l’aeroport de Barcelona fins a l’apartament que els nostres amics tenen a Stanford. El selecte campus california ha estat la fi d’un llarg viatge amb dos avions i parada a Atalanta inclosa. Alla, una oficial d’immigracio ens ha indicat que ens podiem posar ‘a qualsevol
Xavi (Canyet, Països Catalans) Aquest viatge comença amb una despedida. Després d’un any (un altre) plegats, enfilem camins diferents quan arriba l’estiu. Serà un mes en el que tots estrenarem noves vides, amb o sense data de caducitat en ment. Llocs per descobrir, persones desconegudes i fins i tot llars d’estrena. Cadascú a la seva