A Jesús Moncada el recordem avui dia per possiblement una de les coses més boniques per les quals es pot recordar una persona: per, com faria un Txèhov qualsevol, haver fet de la seua realitat –el seu poble, els seus paisatges i la seua gent; desconeguts, apartats i perifèrics tots– part d’un imaginari universal compartit
La declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera per la UNESCO és indubtablement motiu de celebració per a les comarques ebrenques. Tanmateix, el model de desenvolupament del territori que s’aplique esdevindrà clau de volta a l’hora de valorar, en un futur, l’impacte real de la marca. Perifèric respecte els centres
Pare orgullosíssim, Joaquín «Jokin» Moya acudix a la cita amb una menudeta –i molt activa– Cinta, de 3 anys. La disposició de la cafeteria on hem quedat no permet un gran camp de visió a Joaquín: la xiqueta –el pollastret, que li diu Joaquín carregat d’amor–, per tant, cada vegada que desapareix de l’ull atent
No ens ho poseu gens fàcil. Ho intentem, eh, però es fa molt complicat. Mireu: a ningú ens agrada el discurs victimista, queixar-nos per tot o parlar de les diferències entre “Barcelona” i la resta del país. És pesat, carrega, es confonen enemics, enfronta persones i acaba sent contraproduent. Tenim clar que no ha de
Camps d’arròs, ovelles i musclos en un festival d’arts visuals i sonores? Podria semblar alguna broma d’El Web Negre, però és ben real. Els culpables, l’Eufònic. El presenten com la Mostra d’art sonor i visual de les Terres de l’Ebre, i la seua primera edició ha tingut lloc durant la primera setmana de setembre entre
Sembla que a les Terres de l’Ebre la tendència a la creació i la promoció cultural no fa més que créixer. Potser el sentiment d’inferioritat i abandonament respecte les capitals catalanes que històricament ebrencs i ebrenques hem patit comença a deixar de banda la queixa i el victimisme —normalment més que justificat, alguna vegada gratuït—
La bona gent d’Orxata Sound System tornen a la càrrega amb un nou disc, i com ja havien fet en l’anterior proposen que una de les noves cançons sigue escrita entre tothom qui hi vulgue participar via Twitter: #AspraDiàspora. La lletra parlarà de la necessitat que tenen molts jóvens de marxar fora del País Valencià
Ara fa uns pocs diumenges Amposta va acollir una manifestació convocada pel PACMA (Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) i AnimaNaturalis sota el lema “No als correbous, sí a les tradicions i festes sense animals”. Com era previsible, la manifestació —que va concentrar unes 150 persones segons la premsa, la majoria de les quals eren
Anem a fer un experiment: estant a qualsevol poble de les Terres de l’Ebre sortirem al carrer i preguntem per Josep Guarch. L’única resposta serà, probablement, el silenci. Ara fem el mateix però canviant la pregunta: demanem pel Teixidor… i la cosa canviarà. I molt. La mort esta passada setmana de Josep Guarch, lo Teixidor,