Diari ARA. “La nostra prioritat, a més de Catalunya, és Espanya; i la nostra prioritat, a més de Catalunya i Espanya, és Europa”, assenyala en un esmorzar informatiu (….) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
D’ençà de la formació de govern el 10-G, si no abans pels resultats del 27-S, i sobretot condicionats per la victòria el 20-D, aquí, d’En Comú Podem, s’ha estès la falòrnia que per fer possible la independència de Catalunya s’ha de tornar al dret a decidir. Tot per buscar el suport dels Podem, els En
CONSENS. Sabíem que si Catalunya es disposava a debatre sobre el seu futur sense eufemismes ni subterfugis, sortiríem de la zona de confort -¡la convivència per damunt de tot!- i les posicions es polaritzarien. En el nostre descàrrec s’ha de dir que tot això (el Procés) es deu al fracàs de l’Espanya plurinacional. Pujol explica
Montse Santolino. Prou. Prou de solemnitats, d’èpica, retòrica i sacrificis de postal. Eixamplar la base ha de voler dir actuar a contrarellotge per millorar la vida de les classes populars. I substituir els gestors i els criteris de gestió boiruizencs de la sanitat pública. Ipso facto. Sentit de país ha de voler dir sentir el país que
La portaveu de Convergència, Marta Pascal (Vic, 1983) considera que els nous lideratges que reclama Artur Mas per impulsar la refundació del partit han de servir per reconnectar aquesta formació amb la societat. Admet que CDC ha tingut a vegades mandra i inèrcies internes que li han impedit fer els canvis que la societat reclamava,
El proceso secesionista iniciado en Cataluña en el 2015 es contemplado habitualmente como una pugna entre partidarios de la independencia y sus oponentes. Sin embargo, este proceso configura un fenómeno poliédrico en la medida que es fruto de una doble desafección política (hacia el Estado y hacia la propia clase política catalana) iniciada en el
Extracte d’entrevista amb el sociòleg Zygmunt Bauman al diari EL PAIS. El text ha estat seleccionat per Fernando Trias de Bes al diari ARA, el 25.1.2016. Aspiracions independentistes de Catalunya: “Això avui és una ficció perquè no existeixen territoris homogenis. Tota societat és avui una col·lecció de diàspores. La gent s’uneix a aquestes societats (…)
“¿Candidato a la alcaldia de Barcelona? Estoy a disposición de todo lo que pueda hacer por esta Ciudad” (…) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
LES TERCERES VIES. Duran i Lleida anuncia la seva sortida de la política, corol·lari natural de dues desfetes consecutives, i alguns ho presenten com el fracàs de les terceres vies en el conflicte català. Anem a pams. Parlem primer de les terceres vies. Sempre han estat una entelèquia. Mai han existit com a projecte genuí.
Mentiria si digués que m’ha complagut el gir que ha permès l’acord final d’investidura. Al contrari, m’ha produït enuig i perplexitat. No hi sé veure totes les virtuts que li atribueixen. Potser perquè pensava que la manca d’acord no era el final del procés sobiranista, o que unes noves eleccions haurien clarificat el pes i
MAS. Sovint la reacció de l’altre ens indica el que està passant. L’emprenyament de la premsa i els partits contraris al sobiranisme posen de manifest que, malgrat tots els inconvenients, l’acord d’aquest dissabte és una bona notícia per al Procés. Els retrets del món de Podem a la CUP demostren que el problema real no
La estrategia del proceso se ha fundamentado en unas expectativas que en ningún momento han sido reales (…) 1. Vanas creencias. Tras el previsible no de la CUP a Mas (la única sorpresa es que haya tardado tanto y haya sido tan ajustado), ahora toca dar la extremaunción al proceso y buscar cabezas de turco,
Josep Ramoneda. Diari ARA. 21-12-2015. 1. No ens representen, deia la consigna, i ara al Congrés de Diputats hi haurà més veus que mai. Missió complerta. La monarquia parlamentària espanyola de parlamentària en té poc. És un règim presidencialista, molt decantat cap al totpoderós executiu. Ara, almenys per un temps, l’eix de la política es
Francesc-Marc Álvaro. Mas representa uns sectors que entren al projecte de la independència justament perquè Mas el fa creïble, el fa seu per a aquests sectors. Simplement és el referent de molts nous sobiranistes que veuen en ell la figura que permet imaginar una independència a la qual sumar-s’hi. Fins ara això no ho ha
Carod-Rovira, cinc anys després de la seva baixa com a militant d’ERC, continua sent un gegant intel·lectual i polític. Té aquesta cosa pujoliana de conèixer tothom i haver estat per tot, amb el filtre, només faltaria, de ser allò que ell anomena un “demòcrata d’esquerra”. Parla amb contundència però amb, potser massa, precaució. No diu