26-J ERC ha confirmado su ciclo ascendiente, ha crecido en porcentaje y ha vuelto a quedar por delante de CDC, pero no ha conseguido pescar entre los “comunes” … http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
El 26-J els sentiments no haurien de ser la principal guia de les nostres decisions: cal calcular bé cada pas … L’independentisme és fort i resisteix bé al cor de molts catalans, però ha d’aprendre a votar amb la flexibilitat de la raó, és a dir, amb el cap. Ho dic perquè entenc bé els
No crec que cap historiador del futur dubti a definir el catalanisme popular dels inicis del segle XXI com a independentista. Igual que ningú no pot dubtar que el catalanisme, al llarg del segle XX, ha estat majoritàriament, a dreta i esquerra, regionalista, federalista o autonomista. Davant d’aquesta constatació, sembla una broma l’intent de Ciutadans
“El que urgeix és fer una mena de reset que, sense abandonar l’objectiu de la independència, reescrigui el calendari, els ritmes i els passos concrets d’un periple que serà més llarg (i menys directe) del que es va dir”. Els girs de guió del procés català semblen infinit. Em costa de veure que el RUI
El 26-J pot ser el final de Junts pel Sí i el sobiranisme pot entrar en una nova etapa. 1 . NOU MAPA. Des del sobiranisme es tendeix a minimitzar les eleccions del 26-J per seguir alimentant la idea que cada cop estem més lluny de la política espanyola. Però es miri com es miri,
Els obstacles més grans del procés són els interns: cal més determinació, unitat i majoria. A principis del 2010, quan encara no hi havia sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2006 però ja es tenia l’evidència del fracàs d’aquell darrer intent d’encaix a Espanya, vaig escriure el llibre El camí de la independència.
L’independentisme és qui millor pot governar el país, però té el risc de perdre’l si no sap mantenir ferma la promesa d’un futur més just, més pròsper, més digne (…) Todd S. Purdum, a Politico, fa poc plantejava una paradoxa molt interessant a propòsit de Hillary Clinton i les properes eleccions presidencials nord-americanes. Segons aquest
29.5.2016. APRENDRE. La paraula disciplina ve del llatí discere, que vol dir aprendre. Malgrat això, ha triomfat la seva accepció més castrense, és a dir, la capacitat per obeir ordres sense discutir-les, i per això a casa nostra té tan mala fama. Durant segles Catalunya ha estat un país poc polític, per no dir
En sus diversas intervenciones públicas desde que salió de la cárcel, Arnaldo Otegi ha insistido en que quiere plantear sus reflexiones y sus propuestas a largo plazo, más allá de próximas elecciones y legislaturas, pensando “en generaciones”. Acertado pensamiento. La constitución de un frente o bloque popular amplio situado a la izquierda del PNV (tema
S’ha parlat molt de la mort del PSC, o de les seves malalties… Que la malaltia de PSC s’assembla a la que Convergència ja no pot dissimular… … Com els mals del PSC, els de Convergència són de caràcter generacional… Per descomptat, la malaltia de CDC també té a veure amb la corrupció… … L’autodestrucció
Batejat com “l’enfant terrible” de Convergència, el conseller Santi Vila ha publicat el seu pensament en un llibre intens que constitueix tot un full de ruta polític i personal. Prologat per Salvador Cardús, el títol i el subtítol ho diuen tot: Un moment fundacional. Visions des del reformisme modern (Pòrtic). Fins a quin punt Vila és “espanyolista”, com
Salvador Cardús. Si alguna cosa anuncien de manera fefaent la magnitud del canvi polític que viu Catalunya i la proximitat de l’adveniment del nou país és el terratrèmol que soscava l’antic mapa autonòmic de representació política. Ara fa deu anys ningú no s’hauria imaginat l’abast de la patacada pel fracàs de la reforma estatutària. I
Des de Madrid s’ha ridiculitzat la visita del president Puigdemont a Bèlgica, on no va ser rebut per cap autoritat comunitària, i aquí s’ha preferit mirar cap a un altre cantó. No es pot crear un estat nou sense padrins. I Catalunya no en té. Hi ha raons econòmiques, polítiques, jurídiques, culturals, emocionals, sentimentals i
Sílvia Requena, advocada i presidenta de la sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC es va convertir ahir en la persona més buscada pels mitjans de comunicació al consell nacional de Convergència que se celebrava a Bellaterra. Després que va transcendir la seva voluntat de competir amb Francesc Homs a les primàries per encapçalar la candidatura convergent a les eleccions del
CORREGIR EL RELAT. El sobiranisme va adquirir forma d’onada gràcies a un optimisme contagiós. Era un relat necessari en un moment de baix to col·lectiu. Però ara cal entendre que el Procés, justament perquè ha avançat, s’enfronta a reptes més complexos que demanen fredor, constància i realisme. Els sobiranistes necessiten buscar respostes, prioritzar, polititzar-se. Necessiten