Dia sí, dia també, tenim tot d?exemples denotatius que vivim en un país de fireta (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! Un país a mig embastar. Que com deia el gran Raimon ni mor ni s?enlaira. Frankfurt i la fita d?editors i el paiset convidat. Sense anar més lluny. Gràcies als escriptors en espanyol
1.- Maig-Juny: Correcció i reescriptura (la número 3) del manuscrit "C" (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! 2.- Juny: . Reflexionar sobre el nou projecte (NP). . Gestions amb can Viquipèdia. . Avaluar la marxa del bloc. 3.- Juliol: . Començar versió al castellà del manuscrit sobre la Rosario Endrinal (RE). 4.- Agost: .
En Josep ha confegit un llistat de 10 títols de lectura suggerent (?) 100.000 adhesions per un Estat propi! Servidor n?ha llegit els d?en Fuster ?sempre actual, sempre fent rumiar, un clàssic-. La Carme Riera ?déu n?hi do quin impacte, quina forrolla, en el seu moment-. I el d?en Cucarella ?un món singular, una veu
www.estatpropi.cat Casa editorial prou jove, té, a hores d?ara, un catàleg integrat per una centena llarga de títols (?) Tots ells, i ho dic mesurant-hi els mots, sota el prisma de la ?qualitat?. En Josep Cots i el seu equip, en són els artífexs d?aquest petit miracle. I ell té el perfil, clar i net,
www.estatpropi.cat Me n?alegro, de tot cor, pel guardó obtingut per en Mira (València, l?Horta, 1939) (…) L?Associació d?Escriptors en Llengua Catalana li ha donat el premi Jaume Fuster (escriptor i membre del comitè central del PSAN, i espòs de la Maria Antònia Oliver, traspassat fa pocs anys). I dic que ho celebro perquè en Mira és
?En definitiva, si s?ha convingut que jo sóc popular ?i que vaig ser-ho des d?aleshores- és perquè la gent m?entén, (…) ?i perquè en el meu vers ha trobat un contingut, que, més que servir la obscura introversió, refinament egolàtric, o qualsevol mena de pretensió personal, va directament al gra, i procura caçar l?escalfor de
?Em dic Albi, i no he conegut pare ni mare, (…) en la meva infantesa vivia pasturant com un xai que ha perdut l?ovella i cerca arreu els brins d?herba tendra i distret entra en terreny vedat, el cop de roc o la dentellada del gos l?esquiven d?allí on no sabia que no hi podia
Des de la seva primera obra, Amor de Cinema, publicada el 1994 (?) que en Francisco Castro va emprar molts diferents registres. Amb "Spam" sembla assentat en el que en podríem dir forma autoconscient? També és present la ironia, altre dels trets del seu estil. Vas trobar la teva veu? A "Spam" és la veu
De l?ofici d?escriure el que més m?agrada és treure allò que sobra (…) La idea és el pretext per poder corregir, rectificar, amputar, operar i viure l?obsessió d?un control de qualitat atípic i no industrial. De vegades no es tracta solament de treure coses sinó de canviar-les d?ordre, de dibuixar-les amb un traç més prim
"Entre els desastres apilats com sacs (?) la vida m?ha deixat el teu amor. Tant se val el silenci de la nit, el cotxe negre que ha apagat els fars i el saxo que se sent, fluix, a la ràdio. El que ha de ser impecable és el dispar: perillós i certer. Com tu en
"He escrit aquest llarg poema per exorcitzar l?enyor" (…) En Ponç Pons (Menorca, 1956) escriu llargs poemes en prosa. És un text que aplega les dèries i el món particular del poeta illenc (la destrucció del paisatge, del país; l?amor; les lectures i la literatura; un cert eremitisme; la natura; un territori mercadejat i grapejat
Recull de trenta narracions, el llibre conté estampes originals i bellament escrites de la vida en un poble (…) Retrat d?atmosferes, d?ambients, estudi de caràcters, dissecció de moments … Tot servit amb una mirada irònica, a voltes sorneguera, sempre incisiva i punyent. El poble, l?amor, el joc, el castell, el trempallamps, el casino, el club
Un edifici. Una comunitat de propietaris. El Caire. Egipte. Els darrers anys (…) Impressionant relat coral, de gran impacte popular i en vendes, i de la mà d?un autor novell. Un multimilionari; un doner; el fill de porter; un islamista partidari de la Jihad; un periodista i homosexual; l?explotació personal i sexual d?una dona… i
L?escriptor agafa tres artistes cabdals ?músic, poeta i pintor-poeta- i en fa uns retrats lluents, magnífics (…) És tant i tant interessant, que a poc de començar em veig obligat a agafar el bolígraf per subratllar i prendre?n notes. La tria dels personatges, tots ells amics o coneguts d?en Sala (Sant Feliu de Guíxols, Baix
Dos gegants apamant-se fit a fit: en Jacint Verdaguer i en Ramon Llull (…) El 1893 mossèn Verdaguer és confinat, per ordre eclesiàstica, a la Gleva (Osona). Un any després, se n?escapa i es planta a Mallorca. Allà, mentre descansa i rumia, torna a llegir "El Llibre d?amic i amat", un dels cims de la