Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Dos gegants apamant-se fit a fit: en Jacint Verdaguer i en Ramon Llull (…)
El 1893 mossèn Verdaguer és confinat, per ordre eclesiàstica, a la Gleva (Osona). Un any després, se n?escapa i es planta a Mallorca.
Allà, mentre descansa i rumia, torna a llegir "El Llibre d?amic i amat", un dels cims de la literatura catalana de tots els segles. Al cap de poc, la prosa luliana li revé, fet que li fa triar, entre més de 300, 170 textos, els quals reescriu tot convertint-los en vers.
Val a dir que la versió corregida ?però sense el toc final- s?edita quan l?escriptor de Folgueroles ja ha passat avall.
És una tasca gegantina i d?allò més agosarada: reescriure en Ramon Llull!. Un repte. Un grandiós desafiament del qual només se?n surten poquíssims. Segons en Verdaguer, l?amic i amat és el veritable llibre d?or de la nostra literatura.
El text resultant més que una versió, és una vertadera apropiació: el mossèn en capgira i muda rimes, conceptes, mots.
El resultat és formidable.
A més, hi podeu contrastar, en la mateixa pàgina, l?original i l?apropiació verdagueriana.
"Lo ser de mon Amat és infinit
és raig que en totes coses irradia,
és com lo sol que l?univers du al pit,
si retrau la claror pertot és nit,
mes si la difundeix pertot és dia".
Ocasió d?or, doncs, per conèixer i fruir de dos dels més importants clàssics catalans.
– "Perles. L?amic i l?amat. Càntics de Ramon Llull posats en vers". Jacint Verdaguer. Edició d?Enric Casassas i Agnès Prats. Amb pròlegs d?en Miquel dels Sants Oliver i Jacint Verdaguer. 237 planes. Nova Biblioteca Selecta. Grup 62. Barcelona. 2007.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!