Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Recull de trenta narracions, el llibre conté estampes originals i bellament escrites de la vida en un poble (…)
Retrat d?atmosferes, d?ambients, estudi de caràcters, dissecció de moments … Tot servit amb una mirada irònica, a voltes sorneguera, sempre incisiva i punyent.
El poble, l?amor, el joc, el castell, el trempallamps, el casino, el club dels exaltats, l?Ajuntament, el sant Patró, el boig, el savi, el cap d?estació, els capellans, la història de la vila, el cant del batre, el mal del poble, la festa major, els esguerrats, la nit de l?amor… no són pas quadres costumistes o folklòrics. No, senyora.
Es tracta d?una visió molt personal, crítica, desmitificadora. Un retrat d?un poble que n?és compendi i suma de tots els pobles que es fan i es desfan.
En Santiago Rusiñol (Barcelona, el Barcelonès, 1861) aprofita i reescriu un conjunt d?articles seus i n?elabora un text coherent, magnífic. I ho fa en una època en què s?hi aboca a la producció dramàtica i en recerca dels grans públics.
Cal destacar la prosa viva, saborosa, diversa i molt oral, d?en Rusiñol. Una prosa d?allò més periodística i literària.
?Lo que si és cert es que de les cases dels vius en pujava com un núvol de pietat que no el tenia el fossar; que els que corrien pels seus camps, fins florits de primavera, inspiraven més condol al recordar ses misèries que els que jeien numerats; que el poble dels vius, gris i dormint a la plana, feia pensar més en la mort, en la mort acompassada, en la mort que va venint, que els que ja eren morts per sempre?.
Una excel·lent troballa.
– El poble gris. Santiago Rusiñol. 187 planes. Edicions de 1984. Barcelona. 2007.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!