Un edifici. Una comunitat de propietaris. El Caire. Egipte. Els darrers anys (…)
Impressionant relat coral, de gran impacte popular i en vendes, i de la mà d?un autor novell.
Un multimilionari; un doner; el fill de porter; un islamista partidari de la Jihad; un periodista i homosexual; l?explotació personal i sexual d?una dona… i de rerefons, i protagonista real, l?Egipte sota la dictadura. Un gran país àrab que no ha conegut pas encara formes democràtiques i consensuals de convivència. Una nació a la deriva i instal·lada en la corrupció, el favoritisme, i un estat policíac.
Amb senzillesa i gran eficàcia, l?autor alterna històries de diferents personatges. Els noms d?en Taha, l?Hatim, la Butheina, l?Azzam, en Zaki… se?n faran, en un tres i no res, ben familiars i pròxims. I amb ells les seves vides, patiments i il·lusions.
I amb ells, assumptes com el rol ben subaltern de la dona, la homosexualitat, l?afrancesament de l?elit cultural, el pes de la policia i l?exèrcit en el regiment del país, el fanatisme religiós…
Un retrat bonic, tendre, molts cops colpidor i cru, d?una societat àrab d?avui dia. Les seves passions, les seves pulsions. Les extraordinàries desigualtats socials.
?L?edifici Iaqubian? ens ajuda, a més, als europeus, occidentals, i eurocèntrics, a conèixer quin pa s?hi dóna, aquí al costat (per cert, sabíeu que Barcelona és més propera geogràficament a Alger (Algèria) que no a París o Madrid). Doncs això.
Un llibre ben recomanable.
– Sant Jordi ?07: ?L?edifici Iaqubian (Imarat Ya?qubyan, 2002). Alaa Al Aswani (traducció al català d?en Pius Alibek. 236 planes. Edicions de 1984. Barcelona. 2007.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!