De ben xicotets a tots ens han dit en alguna ocasió el conegut refrany: "que no sabeu que amb el foc no s’hi juga". Els meus xiquets miren una vegada i una altra un episodi de Sant Jordi i les tres bessones, durant el qual la bruixa avorrida renyeix les tres germanes trapelles amb aquesta mateixa expressió. Fa uns quants mesos l’exconseller de
La Vall d’Aran gaudeix d’una peculiaritat molt específica, a l’igual que els Països Catalans, que és la llengua. Des que vaig saber quan era molt jove de l’existència de la parla aranesa, com a dialecte del gascó a la vegada varietat dialectal de l’occità, vaig tenir una simpatia especial per aquest territori, malgrat que només l’he visitat en una
Dedico aquest post a l’amic Jordi Jordan de Tortosa, que avui compleix un quart de segle i que de ben segur li agradarà el contingut del post. Ahir la tarda vaig escoltar amb interès el candidat d’ICV per la demarcació de Barcelona a les eleccions estatals, Joan Herrera, durant la seua participació al programa d’en Grasset de
Lluís Sunyé, cap de llista d’ICV per la demarcació de Tarragona Aquests darrers dies s’han celebrat unes intenses jornades per analitzar el fenomen blocaire que ha experimentat una gran embranzida arreu dels Països Catalans. Granollers va ser la seu del debat sobre la Catosfera, que pretenia analitzar el potencial del bloc en diversos àmbits (polític, literari, econòmic); mentre
Quan era un estudiant de COU a l’institut Joaquim Bau de Tortosa (que porta el nom d’un exministre franquista, al qual ningú gosarà proposar un canvi donat que s’ha demostrat "impossible" condemnar majoritàriament el franquisme a Tortosa) tenia un professor d’història dels de tota la vida, Lluís Margarit, que encara exerceix i ens dóna unes extraordinàries lliçons d’història
Voldria deixar constància, primerament, que m’hauria agradat no haver hagut de redactar mai aquest post. M’he decidit a escriure’l donat que no amago mai el cap sota l’ala davant de cap problemàtica que m’afecta personalment, i perquè considero el bloc com una eina idònia per donar mostra de coherència ideològica i d’honestetat amb tot allò
Durant la xerrada sobre els blocs polítics que es va celebrar en el marc de l’EbreBloc dissabte passat a la Biblioteca de Roquetes, es va discutir la necessitat de potenciació de la interacció entre els diferents blocs, per tal que el diari personal on line servís com a una veritable eina de debat. Tanmateix, al dia següent
El grup municipal d’ICV ha presentat una moció que s’ha de debatre al plenari del consistori tortosí, mitjançant la qual demana el canvi de nom de l’actual plaça d’Espanya per tal de posar-li el nom amb què se la coneix popularment: plaça de l’ajuntament. No cal dir que dono total suport a aquesta iniciativa que ha de portar a la
Recordo perfectament que vaig saber de l’existència de la Catalunya del nord quan era un estudiant de 8è de l’antiga EGB (Educació general bàsica), l’any en què introduïren l’ensenyament del català al sistema educatiu al nostre col·legi a Campredó, mitjançant un llibre històric que es deia Faristol que parlava de Perpinyà i dels perpinyanesos. Tot i que
E ells triaren dos sarraïns, l’Alfaquim e un altre: e nós donam-los tota nostra companya que pujassen llassús. E els altres sarraïns romangueren ab nós qui eren bé dos-cents e estaven-nos denant: e nós guardàvem-nos bé que negun d’ells no’ns pogués pendre a les regnes del cavall. E quan vim los nostres que cridaven: Aragó!
La meua principal vinculació amb les cinc comarques que conformen la Franja de Ponent és amb el Matarranya, per òbvies raons geogràfiques i sentimentals. Fa molt temps que segueixo de prop la vida cultural dels pobles situats entre les zones del Matarranya i del Mesquí, la qual cosa m’ha portat a donar-los una certa preponderància en la
Tinc veritable passió per la ciutat de l’Alguer des que l’any 1985 vaig saber de la seua existència, una ciutat de parla catalana a l’illa de Sardenya, quan era un estudiant de COU a l’institut Joaquim Bau de Tortosa, de la mà de l’històric professor de llengua catalana Toni Nolla. Em van colpir uns versos que
Sóc català i he fet de la catalanitat una de les essències de la meua vida, seguint de prop la consigna de la cançó d’Els Pets "català no s’hi neix, sinó que se n’exerceix". Sóc ebrenc i d’un poble xicotet, Campredó. Malauradament he nascut en un país sense estat, un poble sense municipi propi, i una
Fa molts anys que el nom de Juan José Ibarretxe em mereix un respecte amb majúscules pel seu tarannà i per la seua valentia en la defensa de les llibertats del poble basc. Ha estat un dels polítics més criminalitzats injustament per la caverna mediàtica espanyola, pel PSOE i pel PP. En cap moment s’ha doblegat, sinó que s’ha mantingut
A les Illes Balears i Pitiüses s’ha aconseguit pactar un programa de mínims que permetrà concórrer plegats a les eleccions estatals tot un conjunt de forces nacionalistes. Crec que tots i totes ens hem de felicitar d’aquesta fórmula unitària, que encapçalarà Pere Sampol del PSM, sota el nom Unitat per les illes, atès que permetrà la unitat d’acció de