Joan Laporta, Alfons López Tena, i Uriel Bertran, s’acaben d’adreçar, sense cap mena d’exclusió, a totes les formacions que desitgen un Estat Català, tot fent-los a mà una proposta generosa, intel·ligent, assenyada, unitària, transversal (…) Els temps són d’esperança, i a Espanya, prou que ho sabem, van mal dades. Sense amor ni interès, ens cal emprendre
Joan Laporta, ha confirmat, finalment, fa unes hores, el seu ingrés en el món de la política (…) Em comprometo a dedicar la meva energia a un repte que, d’assolir-lo, garantirà una millor qualitat de vida per a tots els ciutadans que vivim i treballem a Catalunya. Article CAT ’06 La nit dels
“Penso que a les properes eleccions al Parlament el vot independentista és el vot útil per a la millora social i econòmica de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, tant de les que hi han nascut com les que han triat aquesta terra per construir una nova vida. És l’hora d’abandonar el
Amb la lliga a la butxaca, en Joan Laporta és en condicions de prendre una decisió. Mentrestant, des de LA VANGUARDIA i el règim, se’ns vol convèncer que no hi ha més alternativa que, uf, quina mandra un altre cop!, Convergència. Que un potspujolisme que mai no veu ni veurà arribada l’hora de fer el
Sí, la Feria de Abril que, cada any, organitza –a Barberà del Vallès, a Santa Coloma de Gramenet, darrerament al cap i casal- la potent FECAC. I per la que hi passen al llarg d’uns dies, centenars de milers de persones. Laporta tindrà, doncs, una caseta al costat d’altres formacions polítiques (…) La iniciativa em
El 16,9% dels catalans votarien Joan Laporta en cas que decidís presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la propera tardor, segons l’enquesta de l’Institut Opina feta entre 1.550 persones. En aquest sentit, el 12,5% dels enquestats assegura que votaria Laporta independentment del partit amb què es presentés, mentre que un
Crec en la llibertat d’expressió. El pensament és lliure sempre que aquesta llibertat s’expressi amb respecte. Aquest mateix respecte és el que m’agradaria que exercissin molts dels que es defineixen com a demòcrates. Parlo dels nostres polítics. Em sobta que alguns d’ells em diguin sobre què puc reflexionar o sobre què no ho he de
Una de les coses que té la política, ben engrescadora per cert, és l’element empíric, imprevisible, contingent, i, sobretot, mutant; veritable joc de la intel·ligència. Un botó de mostra: la irrupció d’un tercer espai, amb vocació d’esdevenir-ne primer, -entre el catalanisme i l’unionisme-, com és el sobiranisme. Un espai sense actiu parlamentari operatiu -fora de
Renoi, com canvien els temps. Abans, calia un gros partit o més d’un, nou o vell o producte d’una trencadissa, ben arrelat, però, per gosar de presentar-se a unes eleccions. Aleshores, amb aquesta maquinària forta, feixuga, començaves un procés de presentacions, engegaves una estructura programàtica, triaves les candidatures (…) Ja no. Ara i aquí –Barcelona,
En termes de comunicació política, d’impacte socioelectoral, i de modificació del sistema català de partits és a punt, si les previsions es confirmen, d’haver-hi una de ben grossa. El responsable: el senyor Joan Laporta i els seus socis eloqüentment sobiranistes (…) Tot aplicant un pla detallat amb precisió, el president encara del FC Barcelona està