Tot i que el formidable èxit de Pep Guardiola ens ha sorprès veritablement a tothom, fins i tot a ell mateix, personalment tenia confiança des d’un primer moment amb ell i estava convençut que faria una bona feina en una difícil banqueta com és la del Barça. El dimecres poden fer història de la grossa!!!
Lionel Messi, Samuel Eto’o, Thierry Henry, Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Dani Alves, Gerard Piqué, Touré Yayá, Víctor Valdés, Carles Puyol, Eric Abidal, Bojan Krkic, José Manuel Pinto, Rafa Márquez, Sergi Busquets, Sylvinho, Seidou Keita, Víctor Sánchez, Pedro, Albert Jorquera, Martin Càceres, Gabi Milito, Gudjohnsen, Alexander Hleb… Pep Guardiola… Joan Laporta… Un equip de cracks: Messi,
El Barça alegra molts/es ciutadans/es del país. Milers de catalans i de catalanes trobem amb el Barça un sentiment que ens altera el ritme de les coses. Un sentiment especialment bonic… És fàcil de comprovar que avui els carrers s’omplen de somriures de complicitat. Ja hem comentat en nombroses ocasions que el Barça influeix notablement en els
Mestalla s’omplirà aquesta nit de senyeres, d’estelades i d’ikurriñes. La competició en joc és la copa del borbó, el cap d’estat que garanteix la unitat d’Espanya de destino en lo universal. Vés per on els afeccionats del Barça i de l’Atlhetic no portaran estanqueres. No es tracta de la famosa desafecció de què parla Montilla si els espanyols no ens tracten
El 6 de novembre de 1991 era el meu aniversari. Complia 24 anys. Aquella nit, un jugador molt estimat i emblemàtic, José Mari Bakero, va marcar un gol de cap (que ens va fer embogir) al darrer sospir del partit al xicotet estadi de Kaiserslautern, que havia de passar a la història ja que era el passaport per
La senyera ja voleia amb gran eufòria,/ la tenora llença al vent son cant joiós,/ recordant un gran moment de nostra història,/ celebrant un sis a dos gloriós!/ Sonaren sis campanades,/ allà a la Porta del Sol,/ sis cops plorà La Cibeles,/ Madrid estava de dol,/ pels carrers es comentava:/ EN FLANDES, SE HA PUESTO EL SOL./ Un,
Aquesta setmana ha estat veritablement històrica per al barcelonisme. Si dimecres l’equip de futbol va esdevenir la sensació d’Europa (donava goig llegir ahir diaris esportius de diferents països), ahir dijous l’equip de bàsquet va realitzar un altre memorable partit en un Palau Blaugrana a vessar, amb un ambient que emociona i enlaira els ànims. Ja
El Pep team supera les expectatives amb escreix i ens fa sentir extasiats, veritablement. Jo no recordo una superioritat tan gran del Barça per sobre dels altres equips en tants partits! Ni en els grats moments del Dream team!!! La primera part contra el Màlaga semblàvem un equip de dibuixos animats. La primera part màgica contra
Durant els anys del batxillerat és quan normalment demostrem tenir més passió futbolística. En el meu cas i el dels meus amics, més passió blaugrana. Vivíem veritablement pendents dels quefers dels nostres herois particulars del moment: Migueli, Simonsen, Krankl, Carrasco, Urruti, Archibald, etc. En l’apunt d’avui voldria parlar d’un company que em vaig estimar molt durant els anys estudiantils. Es tracta
No fa gaires dies vaig escriure un apunt en què recordava la meua experiència en un hotel d’Irun, a l’abril de 1974, durant un partit decisiu del Barça. Tenia 6 anys i la meua família i jo empreníem el viatge envers la xicoteta població de Soisy sur école, a la regió parisenca, on els meus pares treballaven com
M’encanta escriure, però aquesta nit sobren les paraules, només hi ha espai per una: LIVERPOOL!!!
Des de 1991 a 1995, m’encarregava d’un equip de futbol sala excel·lent que teníem a la meua acadèmia d’idiomes, Nessie School of languages, d’Amposta (Montsià). Era tot un luxe d’equip, amb alguns dels millors jugadors en edat juvenil de la capital del Montsià. L’interès que tenien per l’equip era molt gran i vàrem fer una gran pinya
Corria l’abril de 1974, en un cap de setmana en què els meus pares, la meua germana i jo ens trobàvem a Irun. Els meus pares eren treballadors agrícoles i ens dirigíem a la xicoteta població de Soisy sûr école, a la regió parisenca, on havien d’endegar la campanya de la remolatxa del sucre com cada any. Vàrem haver
Diumenge 21 de febrer tindrà lloc la segona edició de la cursa Canicross Les 2 torres de Campredó. És un esdeveniment que ens fa força il·lusió ja que és puntuable per a la lliga catalana d’aquesta modalitat. El recorregut transcorrerà un total de 12 quilòmetres i mig pel nostre terme. Hi haurà diverses activitats durant
Mai no he amagat la meua admiració per la potenciació de la pedrera i pel seguiment del futbol euskaldun que ha realitzat històricament l’Athletic de Bilbao. El fet que juguin amb jugadors euskalduns, amb un gran compromís amb els colors i amb la terra, és tot un exemple. Fa uns anys altres equips bascos com la Reial Societat o l’Osasuna