Poc-moderna

M’és ben igual si sou uns patriotes de Sants, uns empordanesos fins a la mèdula, uns independentistes de Gràcia, avorrits de l’Eixample o tarragonins d’adopció. Tan li fa –gran expressió, desconec si correcta, però bonica–. El que és important es que per aquestes festes, quan els watts (putes llums) us cridin cap aquell gran centre comercial on trobaràs tot – el – que – vulguis i tot – el – que – no – vulguis, en aquell precís moment, haureu de pendre una decisió determinant: deixar-vos estar de tonteries i anar a comprar els Regals de Nadal (RdN) a les botiguetes d’aprop de casa. Ni que el paper d’embolicar no sigui tan fakxion. Ni que no tinguin tres milions de bolsos i només en tingueu 5 per triar. Ni que la botiga del carreró paral·lel al de casa  no posin anuncis en els grans diaris. És el moment de donar suport al veí, d’exterminar la punyetera crisi (física, mental, espiritual) i de fer barri –cordills!–.

I aquí arriba la palla mental; la part més interessant!
[Va de les malalties post-modernes… visca la poc-modernor!]

Fem una pausa als anuncis comercials –no esponsoritzats– de les
darreres jornades. Ara i aquí ja no proposem cap Regal de Nadal. Un break –que no
arriba al preuat reset– per no-reflexionar, i fer que tot segueixi endavant. Molt probablement igual que fins ara.
Perquè viure la post-modernitat significa preparar-se per les festes nadalenques anant a comprar crema anticelul·lítica. Significa donar-li nom de marca comercial –Kit Kat– als nostres moments de descans. Les malalties de la nostra era són aquelles que ens fan donar-nos mil – i – una – vacunes, cap indispensable, però totes necessàries (‘per si de cas’). El
mal del nostre moment és cansar-se del Nadal abans que s’acabi, perquè
a principis de desembre te l’han començat a vendre (i il·luminar). Els mals dels nostres dies passen per
anar a comprar un punyeter pot de crema de cacau, perquè no trobes
cap dels trenta-mil que l’hivern passat vas anar repartint per bosses,
butxaques, necessers i jaquetes. Vaja, que ser dels nostres dies significa deixar passar, sense més, els nostres dies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!