Normalment, els documentals que no són sobre cinema, Canes els programa en les anomenades Sessions Especials. Per això, no hem de descartar que, en els propers dies, hi hagi un retoc i Roman Polanski. A Film Memoir, de Laurent Bouzereau, salti i passi a l’apartat de Canes Classics (avui encara no anunciada) dedicat específicament als
Avui, en fer-se pública la programació de Canes 2012 només s’han anunciat 4 films fora de competició, a més dels dos que corresponen a les sessions de mitjanit. Això és poc, comparativament parlant amb altres anys. Per tant, fóra pas estrany que d’aquí a uns dies s’anunciessin un parell més de títols, com a mínim,
Els films Fora de Competició o en Sessions Especials a la 64a edició del Festival de Canes, llistats per ordre alfabètic del cognom del seu autor, amb enllaç a la fitxa del film i una brevíssima presentació. Woody Allen, Jodie Foster, Christophe Honoré… Bollywood, Pirates del Carib… el film sobre l’ascesió al poder i l’enfonsament matrimonial
Sobredosi (The Big Fix | Surdose) Documental de denúncia contra els interessos oligàrquics, a partir del vessament de cru al Golf de Mèxic, l’abril de l’any passat, per part de la plataforma Deepwater Horizon, de BP. Produeix Peter Fonda. Sobredosi (The Big Fix | Surdose) Director Josh Tickell. Durada 1h52. Repartiment Peter Fonda. Sinopsi Documental de
Mai més por (La Khaoufa Baada Al’Yaoum | Plus jamais peur) Aquesta revolució tunisiana no és fruit de la misèria, sinó el crit desesperat d’una generació amb estudis. No és ni la revolució del pa, ni la del gessamí… El gessamí no encaixa amb els morts, no encaixa amb els màrtirs. Aquesta revolució és la
Les bien-aimés (Les bien-aimés | Beloved) Christophe Honoré cau bé, a Canes. Tot i ser un cineasta menor, l’encant de la seva comèdia (amb Louis Garrel) Dans Paris va desfermar molts somriures a la Quinzena de 2006 i es pot dir que això el va catapultar a la competició l’any següent, amb l’igualment “encantador” film romàntic i
Bollywood, la més gran història d’amor que mai s’hagi explicat (Bollywood, The Greatest Love Story Ever Told | Bollywood, la plus belle histoire d’amour jamais contée) Segons que ha fet saber el Festival de Canes, la cosa ve d’una xerrada amb Shekhar Kapoor, membre del jurat de la 63a edició del certamen. D’allà en sortí el
Tots a Larzac (Tous au Larzac)Documental sobre els incidents que hi va haver a començaments dels anys setanta, en una revolta de la gent occitana contra l’Estat, amb una mobilització que acabà aglutinant activistes d’arreu, algun dels quals després passaria a dirigir l’Estat. Christian Rouaud ja va dirigir el 2005 el documental Les Lip, l’imagination au
Michel Petrucciani: cos i ànima (Michel Petrucciani: Body & Soul | Michel Petrucciani – Body & Soul) La gent no entén que per ser un ésser humà no cal fer sis peus d’alçada. El que compta és el que tens al cap i al cos. I tot el que tens a la teva ànima (Michel Petrucciani). El
Duch, el mestre de la forja de l’infern (Duch, le maître des forges de l’enfer) Nascut a Phnom Penh (Cambodja) el 18 d’abril de 1964, Rithy Pahn —a qui devem l’esplèndida La gent de l’arrossar (Neak sre | The Rice People | La gente del arrozal | Les gens de la rizière (1994)—, als 15 anys d’edat havia fugit
Labrador (Labrador | Out of Bounds) Debut en el llargmetratge de la daesa Frederikke Aspök, guanyadora a Canes 2004 del Primer Premi de la Cinéfondation, amb Happy now (una mare sacseja la vida aparentment perfecta d’una família americana quan, a la platja, morreja descaradament un monitor de natació, perquè la vegi el seu marit, del menysteniment del qual n’està farta i
Dies de gràcia (Días de gracia | Days of Grace | Jours de grâce)La Copa del Món de Futbol és cada 4 anys, durant un mes. Durant aquests 30 dies, tothom està pendent dels partits. El criminals i el policies, també. Fins i tot a Mèxic… A Mèxic, tot és incert, inestable. He volgut centrar el meu film en aquesta
Wu Xia (Wu Xia | Swordsmen)Peter Ho-Sun Chan, de remarcable prestigi al món de cinema de Hong Kong i autor, entre d’altres, de la romàntica Potser és amor (Perhaps Love) —projectada a Sitges 2006— i de la megataquillera (a l’Àsia) Els senyors de la guerra, torna a comptar amb el cantant i actor Takeshi Kaneshiro en aquest seu nou
Pirates del Carib: per marees estranyes (Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides | Piratas del Caribe: En mareas misteriosas | Pirates des Caraïbes : La fontaine de Jouvence | Pirati dei Caraibi – Oltre i confini del mare)Rob Marshall, el guardonat coreògraf de Broadway que ha traslladat la passió per l’espectacle musical a dos films tan rutilants
El castor (The Beaver | Le complexe du castor)Aquesta pel·lícula, que Jodie Foster ha dirigit i protagonitzat 16 anys després de la seva estimable Home for Hollydays i al cap de dues dècades del seu esplèndid debut amb Little Man Tate, és una d’aquelles novetats que en podem dir “llargament esperades”. No sé pas si