Aprofitem internet… Fa temps que penso en"fer" una botiga per poder (intentar) vendre alguns dels meus dibuixos, ja siguin originals o bé edicions limitades i signades. Una de les botigues que m’estava mirant per fer-ho era Etsy.Doncs bé, nvaegant-hi, m’he topat amb una jove il·lustradora francesa que és el clar exemple de com anar-se fent
Tallers d’il·lustració L’amiga Uluka em va informar d’uns cursos d’il·lustració molt interessants i diferents…Són uns cursos gens convencionals, ja que duren com a molt un setmana (també n’hi ha de cap de setmana), i que s’organitzen en entorns naturals, al mig de la natura i t’allotges en paradors o en hotels… És a dir, passes
Estil propi Amb el convencional que sóc al dibuixar, admiro molt aquests autors que semblen expressar un món personal en la seva obra. Pose, moda o sinceritat real, són gent sense tabús. Vist des de fora, em sembla que no els importa massa si el que estan fent s’ajusta a les "normes".En el cas d’aquesta
Estem aprop L’any passat vaig fer aquesta postal de nadal…Com veieu, repeteixo l’estil de personatge. Amb la cara rodona, només amb uns ulls petits, la cara blanca, i sense nas ni boca.Els acompanyem d’una frase. La de l’any passat va ser: Estem aprop. Ens referiem a que sovint tenim algú al costat i no ho
M’agrada. I a vosaltres? Té una bona varietat d’estils, que va adaptant depenent del producte i del client. Un professional.Sempre he cregut que el "senzill" és aferrar-te a un estil i no moure’t.És clar que no és gens fàcil trobar un estil propi, i és clar que si tries un estil, has de destacar, has
Realisme… No ho sé. És més real per semblar una foto?Us agrada aquest estil de pintura o dibuix? a mi no, però només de pensar les hores que s’hi passen per fer-ho…. buf! En aquest blog han fet una selecció d’artistes d’aquest estil. N’hi ha molts que realment t’hi has de fixar molt per veure
Un altre exemple de la meva mandra quasi innata. Visc a Barcelona, una ciutat plena (vaja, no tant) de museus i galeries d’art que sovint mostren exposicions boníssimes. Però em fa mandra… veig un cartell enunciant tal exposició i el primer que miro (si m’interessa anar-hi) és el dia en que acaba. Si és un
Se m’han adelantat…Cada cop hi ha més il·lustradors que pengen el seu treballa a internet. Icada cop n’hi ha més que creen la seva propia botiga per a la venda dels seus originals o bé fan un seguit de séries limitades (numerades i signades) d’alguns dels seus treballs..Una opció és vendre’ls directament a la seva
RecomanableM’agraden els seus personatges, m’agrada molt la idea que té de fer una série de històries que són " Alguien dijo…", i també m’agrada com utilitza la paleta de colors o les textures que aplica a la roba o als fons (com ho faran això?).En fí, us recomano el seu web i el seu bloc
Avui he sortit a dibuixar.És una cosa que em proposo sovint, però que acostumo a fer molt poc. Fins i tot m’he dut la caixa petita d’aqüarel·les, però això hagués estat massa per a mi. Només l’he obert per agafar-hi el llàpis de dins. Potser algun dia l’utlitzi!! (m’encantaria apendre bé l’aqüarel·la i intentar fer
La revista que sale los miércoles, o no.Es veu que als espanyols hi ha coses que no se’ls poden tocar…Una d’elles és aquesta monaqrquia que tenen que tant els hi agrada i que veuen tan "campechanos" que no els hi molesta pagar-los la vida d’ells, dels fills i de tots els nets que van tenint…Total,
Ha treballat a films com El senyor dels Anells o El aviadorMolt interessant llegir l’entrevista (en castellà) que li fa Criterion a l’artista Dylan Cole, que treballa com a "matte painting". A dalt teniu l’exemple del dibuix original i l’aplicació a la pel·lícula. El "matte painting" és un dibuix que s’utlitza al cinema per recrear
Tothom té un passat…L’amic Carabassa m’ha recomanat un enllaç, que no tardo en ensenyar-vos. I és que l’he trobat genial.És una web on podem veure el treball actual de diferents il·lustradors més o menys consagrats, juntament amb una mostra del que feien quan eren petits (amb 10-12 anys). Així que és fantàstic!!Podem veure el "Now"
Noves notícies…En fí, després d’ofegar-me en un got d’aigua vaig rebre una trucada que em deien que el dibuix havia estat aprovat pel client.Em va sorpendre molt, perquè m’havien dit que ni l’hi presentarien, però el van "tunejar" amb el photoshop i va acabar agradant… Això va suposar que havia de fer una altre il·lustració,
Nova etapa.Aquest bloc entra en una nova etapa. A partir d’ara també parlaré dels meus dibuixos. També, perquè no vull deixar de comentar tots els magnífics il·lustradors que em vagi trobant.Necessito parlar també dels meus dibuixos, necessito tenir un lloc on anar posant-los, tenir un motiu per intentar dibuixar cada dia i anar-ho compartint amb