Coc Ràpid

"Veritat" és una paraula a què ella recorrria sovint per a subratllat els seus posicionaments, opinions, narracions i fabulacions fins i tot. Fa anys llegí, no recorda on ni de qui , una afirmació que la sorprengué per la seva simplicitat i va fer que canviés el concepte i ús del mot : "el contrari d’una veritat absoluta no és una mentida sinó una altra veritat absoluta".

Li va semblar una asserció irrefutable, amb validesa a tots els àmbits del pensament i l’acció, li anihilà el seu dogmatisme, no en deixà ni rastre, l’esborrà dels seus arxius de recursos dialèctics de defensa personal. Des de llavors relativitza les dissensions ideològiques i desconfia de la falsa antinòmia "veritat/mentida".

Podríem dir que ara és més tolerant, modesta i paradoxalment més segura. Ha après a diferenciar, amb certes dificultats, les veritats absolutes de les relatives.

Recorda tres definicions de "veritat". La més antiga (que adoptà fa molts anys , quan gairebé era una nena ) és de J.Balmes , "la veritat és la realitat de les coses", fou la lliçó adequada per a dominar la  seva tendència irrefrenable a la fabulacio i somni; la segona és d’A. Maurois (el biògraf oblidat, el de la seva joventut ), "és una veritat absoluta que la veritat és relativa", asserció quasi-cínica que equilibrà el racionalisme balmesià i que alleugerí la seva consciència; la tercera és la del poeta proper B.Mesquida, "l’única veritat possible és la mentida", adient a l’univers de la creació.

El significat etimològic de les paraules l’ha donada sempre elements comprensius, recorda que el mot "verus" es troba gairebé a totes les llengües amb el mateix significat i la reconforta advertir que és emparentat estretament amb "verbum", que per als antics "mentida" és el contrari de "sinceritat" i no pas de "veritat" i que per a grecs i llatins del molt abans no hi havia distinció entre "mentir " i "imaginar". 

I es pregunta ella dubitativa : Tanmateix, és, potser, el poeta qui té la raó ?… 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!