El Sr. Presidente tornà a visitar la industriosa colònia, la de "los catalanes que de las piedras hacen panes". Com és qui mana a España advertí als caps del nou govern tripartit que havien d’obrir una etapa de "sosiego", una de les seves paraules-talismà . Els interpel·lats hi assentiren,"sí, bwana", "sí, jefe", "sí, Sr. Presidente", abduïts pel rostre del somriure esculpit.
L’home del tarannà assossegat enfilà entre les frases fetes conegudes, aquella de "Catalunya será más Catalunya y España más España", de què en sabem el significat, vol dir que Catalunya i España seguiran sense entendre’s. Ha marcat les prioritats de Catalunya i del seu nou Govern, quatre, l’última -lloc d’honor- la de "l’assossec". El Sr. Presidente ho ha dit clar i lleonès i davant de prohomes i prodones (menys) catalanes o quasi : que no vol que el govern socialista de la comunitat pateixi de turbulències com en va sofrir l’anterior, avui en funcions. L’ordre la comunicà directament a l’administrador Montilla.
I tot arrodonint-ho digué que el nou temps del nou Estatut (paraula màgica) és l’espai en què "caben todas las banderas , lenguas y símbolos, ninguno estorbará y cada uno podrá disfrutar del resto". M’ha quedat el dubte si l’espai de referència és Espanya o Catalunya. El temps ens ho esclarirà, potser. Jo em conformo amb una sola bandera, llengua i símbols, els meus; el que hi hagi a fora no em fa nosa ni profit.
En qualsevol cas, el nou Govern ha de fugir de la nostra tòpica meitat, la rauxa indígena i tendir a la normalitat literal, sense ensurts, a l’acció rasa, curta i de pols lent. Si fos un cóc, el Sr. President el voldria sense llevat, assossegat. O potser sap que "assossec" rima amb "ensopec" (dues paraules autòctones) i coneix aquests versos del poeta valencià del segle XV, Miquel Stela :
"mas, des que lo món- en creu vos adora, del seu ensopech romanen tots ara en gran assocech"
El poeta ho digué ara fa cinc-cents anys …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
una sola llengua i molts pocs símbols. I, com molt bé dius, vull els meus, els que dugué Jaume I en el llunyà any de 1.238 a la ciutat de València i el seu Regne. No vull ni llengües estranyes, ni banderes que no són meues, ni símbols més "falsos" que un duro sevillà. M’enteneu, veritat?
Bona nit