Coc Ràpid

Albert de Bollstädt, nascut en família noble a Baviera entre l’any 1191 i el 1206, és el contrapunt lluminós de la tòpica imatge tenebrosa del’Edat mitjana. Home d’intel·ligència extraordinària, ingressà   en l’ordre predicadora dels dominics, mestre de saber enciclopèdic, professor a les Universitats de Colònia, Estrasburg, París entre d’altres, fou un savi biòleg, alquímic,  matemàtic, filòsof, profund coneixedor de la medicina,, geògraf, astròleg, astrònom, era mestre en tots els sabers. Fou el filòsof que estudià Aristòtil amb una mirada nova, iniciant el sistema escolàstic (temut per molts estudiants del segle XX) i que culminà el seu deixeble Tomàs d’Aquino.

La ciència i l’empirisme són la nova guia de l’especulació. Els seus inacabables coneixements el feren mereixedor de l’apel·latiu “Magne”, reservat als Papes, però que en vida li fou atorgada per les gents, Albert Magne li deien i Albert Mag també pel seu profund interès no per l’alquímia i el descobriment de l’arsènic ,verí corrosiu i remei alhora, sinó pel seu interès per la intel·ligència artificial, pels “caps parlants” , “caps descarats” segons els opositors, que tenien els seus antecedents en antigues obres àrabs de ginys automàtics. Els “caps parlants” eren artefactes estimats que causaven l’astorament i admiració; Gerbert d’Orlach, després Papa Sivestre II, el Papa occità de l’any 1000, en tenia una amb capacitat profètica. I Albert Magne, com Roger Bacon en construïren, aquest en forma de cap d’home de bronze i aquell de dona, caps que reproduïen la veu humana, responien preguntes, inclús sobre el futur i aconsellaven llurs amos. Els “caps parlants” eren autòmates intel·ligents.

Albert Magne anà més lluny, malgrat les seves múltiples ocupacions científiques, els seus estudis filosòfics, les seves predicacions, dedicà 30 anys de la seva vida a la construcció d’un androide de ferro, ell fou el creador de la paraula, amb l’aparença d’un noi jove que vivia amb ell, hi conversava , hi discutia, netejava , obria la porta de la cel·la o la casa als visitants, els saludava, preguntava pel seu estat. Era el criat del savi, el criat metàl·lic i per a molts el lligam sospitós del Magne Mag amb la bruixeria.

Hom diu la tradició històrica que el deixeble més estimat d’Albert, Tomàs d’Aquino, en una visita al mestre , un jove obrint la cortina de l’entrada el sorprengué amb una triple salutació “Salve, salve, salve!”, li parlà i preguntà.. . Era un jove de ferro, una obra satànica considerà Tomàs que a cops de martell el destruí. La gran invenció tecnològica destruïda, perduda per sempre.

Aristòtil escrigué que si les escultures animades tinguessin vida ni l’esclavitud ni la servitud caldrien. Potser Albert Magne en cercava el propòsit. Albert Magne i Tomàs d’Aquino foren canonitzats.

El criat metàl·lic tornaria segles més tard. El robot.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!