No en fa prou de calor per a creure que som a l’estiu. No hi han hagut prou coets ni gatzara per a recordar que la nit d’ahir havia estat en altres temps nit de revetlla. No hi ha prou mainada jugant al carrer per a creure que molt creixerem ni a les butxaques prou monedes tintinejant amb força. Però cal saber obrir els ulls i observar els senyals, puix ja han verdejat les llavors sembrades, l’olor de la gespa perfuma l’aire humit i de lluny se senten les músiques prou assajades i el remor de la cançó que aquest vespre omplirà la ciutat i s’escamparà pel país sencer i més enllà : TOSSUDAMENT ALÇATS!.
I arreu se sabrà que “som aquí, tossudament alçats”, cantant units per la nostra llibertat.
Manca de resposabilitat o ganes de fer-se el graciós? Si es tenen dubtes de la netedat d’un projecte, doncs no s’hi participa i ja esta. No cal fer el mec per donar la nota (amb el Lluis Llach ja en tenim de sobres…).
Atentament, i bon dissabte