L’Estatut de l’any 1979 ens ha deixat crèixer, ha fet possible que la societat catalana participés de la societat del benestar de l’Europa desenvolupada, l’ha feta més culta, més educada, més rica i cohesionada. Durant els anys transcorreguts ha nascut i consolidat una nova classe mitja molt àmplia i pural. Els pilars del benestar han estat els serveis universals de l’educació i la sanitat i amb ells el progrés econòmic.
Hem crescut , també en nombre de persones, érem 6 mil·lions i ja en som 7, de què més de 750.000 han arribat d’arreu cercant per a ells i per a llurs fills el gaudi del benestar. Hem crescut i aquell Estatut, eina ben emprada de desenvolupament, és ara un vestit estret, curt per a la nostra estatura; té les costures descosides, la llargària retallada per les lleis dels governs espanyols, estripat per sentències constitucionals favorables a aquells.
Ens cal un altre vestit, de teixit fort i alhora flexible, amb llargada i amplada suficient per a poder crèixer uns anys. Ens cal el nou Estatut per a donar resposta àmplia i satisfactòria a les noves necessitats, per a assolir més estatura.
L’Estatut que se sotmet al referèndum de la societat catalana, el proper dia 18, és una eina nova més forta i més intel·ligent que la que tenim des de fa 27 anys. Ens ha de permetre caminar noves passes de progrés cap a l’horitzó volgut i ambicionat. Rebutjar-lo no incrementa la dignitat del nostre poble, el condemna per anys a vestir-se amb els parracs del vell Estatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li he llegit tots els post, des del primer dia i m’ha agradt el to. Equilibrat, però crec que cal donar més argumentacions en prfunditat. I això és el que trobe a faltar en tots els bloquers. Trets els que des de fa mesos van disseccionat els capítols. ARGUMENTARI CATALA. La resta parla i enraona més des del parti pris que des de la raó. Li ho dic, perquè tots eixos arguments que deseu són absolutament vàlids per a l’estatut de la Comoditat Valensiana. pactat entre Camps i Pla. Tret de quatre nimietats que és el van pactar, la resta, amb el desenvolupament autonòmic de l’estat ve donat.Vull dir la pràctica que era un fet, s’esdevé dins del(s) estatut(s) com ara, la part de recaptació de la renda de les persones físiques, etc. ja està, sols s’hi crea una oficineta que li ddóna cobertura. Ací baix, igualment. El tema dels mitjans de comunicació és esfereïdor. TAV, aeroports, ports marítims, etc. O fem una passa endavant com va advocar-se fa un mes a Sagunt en una reunió (empresaris principatins, valencians i balears, càrrecs diricctius , polítics, etc) promoguda per l’INSTITUT IGNASI VILLALONGA, per a l’ecomia i l’empresa o no farem res i este país de països restarà ancorat. I això, estos estatuts no ens donen les manilles per a poder-ho resoldre.
Reste a la seua disposició sra. Gil.
Nooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo
Noniades.
És un estatut fet de fibra de palla, i la palla es trenca ràpid. Necessitarem un de nou i de bona tela, però si votem ara que ‘sí’ i signem el compte, ja no podrem reclamar res perquè l’amo ha deixat ben clar que no s’admeten devolucions.
No ens podeu demanar que comprem quelcom que sabem que no aguantarà prou. Tenim ara l’opció de dir NO a aquest compte i fer una compra millor.
.