El Govern d’Espanya ens ofega econòmcament fins arribar ben a prop de la pseudo-intervenció ( la llei que aprovaren PP i PSOE-PSC ho ha possibilitat), retalla d’aquesta manera la capacitat de l’autogovern català i converteix les competències estatutàries en paper mullat. Si amb les decisions administrativo-econòmiques no n’hi ha prou ha desencadenat una ofensiva psicològica a través dels mitjans de comunicació, des de la TV, ràdio i diaris al twiter i comentaris “on line” per a desproveir Catalunya i la societat catalana del seu renom de país madur, solvent, culte i intel·ligent i per a destruir la seva autoestima.
Tot s’hi val : estadístiques, gràfics, reportatges on fets anecdòtics són convertits en categories i , fins i tot, atacs forassenyats contra els triomfs i bon nom del FC Barcelona comanat per en Guardiola. El futbol n’és la metàfora. Han creat una espessa boira en què és difícil fer sorgir la brillantor de la veritat i on la nostra societat comença a sentir-se estranyament perplexa i insegura.
Som un país europeu amb una història , cultura i llengua mil·lenària que hem sabut conservar i enfortir malgrat els durs i insistents embats. El nostre escut amb els quatre pals roigs és el més antic d’Europa datat el 1035, ho és també el Parlament, el palau de la Generalitat fou construït a inicis del 1400 … Catalunya no és una “autonomia”, és una nació.
I a pesar de no tenir avui Estat propi :
Tenim una producció literària potent i admirada, pintors de renom mundial, compositors i intèrprets prestigiosos.
Ocupem a Europa el tercer lloc en el rànking d’excel·lència científica.
El català és la 8ª llengua més utilitzada del món a la blogosfera, i el mateix lloc ocupa en nombre d’usuaris/població per davant del francès, alemany, castelà i italià.
Som un país exportador, una destinació prestigiosa turística, som una força potent en l’àmbit editorial.
El nostre patrimoni artístic, gòtic i romànic, és extraordinari i l’arquitectura catalana és admirada arreu.
I tenim el valor més envejable que pugui tenir una societat, la cohesió social, consolidada per l’escola i el comportament ciutadà.
Tenim defectes i dèficits, no som una societat perfecta perquè no som una societat acabada sinó en permanent evolució. Tenim grans qualitats i enceses ambicions.
Guanyarem el combat contra la crisi amb sacrificis i confiança. Dissiparem la boira amb què se’ns vol embolcallar. Mai no perdrem l’autoestima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No perdrem mai l’autoestima si tenim clar que les coses com ara el futbol no poden servir-nos mai com a metafora, per molt divertides que puguin resultar.
(Demano perdo per no poder posar accents; no se que li passa a la maquina, pero deu ser culpa meva, que li dec haver donat una ordre sense saber que feia.)
El progrés d’un país és inversament proporcional al èxit del seu esport d’èlit o professional, on l’esport d’èlit o professional sempre serveix per tapar les seves mancançes a través seu. Escomençant pels països de l’est en els seu temps.
Quan els esportistes i l’esport català d’èxit guanyen tothom s’apunta i els mitjans l’acaben fent un un triomf de l’esport espanyol, quan perdren és veu clar el dolents que són els catalans.