A la blogosfera catalana hi ha una borinor espessa , es troba tota ella moguda per l’arravatament de l’escomesa electoral. Els afers polítics, l’anecdotari de la campanya es comenten en els "posts" (amb ironia, alguns amb humor, sarcasme i inclusivament amb la passió de les entranyes ) i són alhora objecte de nous comentaris de lectores i lectors en una cascada d’interès creixent. El "post" sovint té l’efecte de la bombada, fa fluir d’altres comentaris sucosos, intel·ligents i subversius. Tot això és o pot ésser un bloc. I en aquesta segona quinzena d’octubre hom permet que alguns dels blocs es converteixin en ambaixadors i venedors de mercaderia electoral.
En el "post" d’avui comento dues frases dites en campanya ahir per Artur Mas (CiU) i Josep Bargalló (ERC).
Artur Mas . "El que Catalunya necessita no són uns nacionalismes secundaris a la Generalitat sinó un Govern liderat per un partit nacionalista". Faig abstracció de la retòrica electoralista , dedico l’atenció al nucli del missatge : si el nacionalisme forma part d’un Govern però no en conforma el gruix majoritari, si no el lidera, aquell Govern no serà nacionalista. Quan ERC formà part del govern autoanomenat "catalanista i d’esquerres" el Govern català no fou nacionalista sinó socialista. No podia ser d’altra manera.
De la frase d’en Mas se’n poden fer tres lectures :
1a. Govern en solitari de CiU. Sense haver obtingut la majoria absoluta governar és possible però sense un recolzament estable d’ERC en allò que pertany l’interès nacional del país no es podria construir el futur volgut.
2a. Govern CiU-PSC. El Govern seria nacionalista però subjecte en part als interessos del PSOE no coincidents amb els nacionals. Un hipotètic Govern CiU-PSC podria provocar efectes distorsionadors des del nacionalisme per a CiU : imatge espanyolitzada (és impensable la "nacionalització catalanitzadora" del PSC ) i creixement a l’oposició de la imatge "nacional" d’ERC.
3a. Govern CiU-ERC. Govern plenament nacionalista amb força a Catalunya i davant del Govern de l’Estat espanyol per a fer avançar el país cap al futur desitjat i volgut.
Corolari : 1. El futur nacional demana majoria absoluta de CiU o pacte CiU-ERC. 2. Una força nacionalista en un Govern socialista el maquilla i alhora es dilueix.
El corolari 2 serveix de pròleg i comentari a la frase que Josep Bargalló pronuncià ahir : "Hi ha un fantasma que recórre Catalunya, la sociovergència, pacte que suposa posar el partit per davant del país". Em pregunto atònita perquè un hipotètic pacte CiU-PSC implica una traició de CiU al país i la probable repetició del pacte PSC-ERC és la mostra de la bondat implícita en l’"equidistància " d’ERC. Em pregunto, dona nacionalista , com em podrà convèncer ERC que , en el cas de donar la presidència de la Generalitat al Sr. Montilla, no ho ha fet anteposant al país les ànsies de govern del partit ?. Ha enviat algun missatge que em pugui ajudar a creure que anteposarà el país, la nació al partit ?. N’hi ha de resposta ?
Fascinada pel silenci em pregunto " ha passat un àngel"?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per desgràcia tant ERC com CiU heu caigut en un parany insuportable: dependre dels espanyols. Uns, ERC, no s’adonen que PSOE i PP són el mateix (Joan Fuster deia que el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d’esquerra). I CiU sempre obeeix criteris empresarials, i per desgràcia l’alta burgesia catalana té molt poder i decanta els pactes cap a Espanya. Els dos partits aneu donant-vos canya, i els espanyols units amb en Mújica. Per desgràcia no hi ha remei. Votaré ERC, sense cap convicció. Res canviarà. Passa que la campanya de CiU m’ha convençut de votar ERC: doneu canya als espanyols d’una vegada (això és impossible).
I si traduïm post per apunt ?
I si traduïm post per apunt ?