Coc Ràpid

Al-khimiya, la transmutació, la química. L’alquímia fou el fonament de la química moderna, aquells, aquelles que la conrearen en l’antiguitat no eren mags sinó científics, homes i dones savis que volien conquerir la naturalesa, transmutar pedra en or, conèixer els secrets que la naturalesa amaga. Una d’aquestes persones sàvies fou una dona jueva nascuda a la ciutat d’Alexandria, a l’època romana, probablement al segle I., a la història de la ciència al-química Maria, Maria la Jueva, ocupa un lloc privilegiat.

 

Maria la Jueva fou coneguda també com Miriam la profetessa i com Filla de Plató al món àrab. L’alquimista alexandrí Zòssim de Panòpolis, escrigué al s. IV una mena d’enciclopèdia sobre la ciència que ell conreava en què considera Maria una dels savis de l’alquímia, i hi afirma que els coneixements sobre aquesta havien estat dipositats en el poble jueu, puix “només als jueus els explicaren aquestes tècniques i les escrigueren i les hi van trametre”.

Maria uní la tècnica i la pràctica de la ciència alquímica, tractà l’àcid acètic, formulà receptes per a fer or amb procediments naturals, fins i tot amb un tractament de la mandràgora. Inventà aparells que foren usats fins al segle XVII, per  a la destil·lació i la sublimació, l’alambic de coure per a la destil·lació i el kerotakis per a la sublimació, un recipient amb les unions ajustades al buit, “hermètiques”, així nomenat el tancament que no deixa passar ni l’aire i que ha près el nom de les arts dedicades a Hermes, les arts de l’alquímia. 
L’invent més popular que ideà Maria fou el “bany maria” , consistent en un bany de sorra i cendres que calentava un altre recipient amb aigua que al seu torn en calentava un altre.

Mai no ha estat fàcil conrear la ciència per a una dona, cal suposar que no ho fou per a Maria la Jueva en un món d’homes, fa 2000 anys.
La imaginem treballant en el seu laboratori, manipulant plom, sofre i materials que li feien minvar la salut, la veiem dibuixant pensativa els nous aparells, sentim la febre que la dominava de saber i conquerir la natura, l’admirem.

Maria la Jueva, dona sàvia, alquimista, cimentà els fonaments de la química moderna.