Durant segles la finalitat de l’existència de l’ésser humà era la salvació eterna, la llibertat individual s’adreçava a aquell objectiu ; la modernitat comportà els "drets de l’home", el dret de cada individu a aplicar la seva llibertat a una determinada opció de vida, a dissenyar el seu propi camí. Les eleccions nacionals m’han dut a repensar l’existència del que Ernest Gellner anomenà "l’home modular", sorgit de l’home anterior que m’atreveixo a qualificar com "l’home d’una peça".
Entenc de Gellner que l’home/dona "modular" , a la cultura occidental, és aquell que no té un perfil assignat d’antuvi, que no ha estat preprogramat ni per cultura ni per tradició, que pot adoptar aspectes diferents durant la seva vida, mòbil, amb qualitats intercanviables segons les ocasions. Gellner diu d’ell que és "l’home sense essència", el que pot entendre’s com una acusació o una simple definició.
El símil per a entendre el canvi de l’home antic a l’home/dona actual és el de l’armari. Abans, a les cases, (potser algú ho recorda ), hi havia al dormitori un armari d’una sola peça, era un moble amb "personalitat" definida d’armari, tots els armaris tenien la mateixa disposició, la seva limitació era l’adequació a un espai determinat i allà, un cop situat, l’armari seguia per sempre, amb els mateixos calaixos i la barra de penjar. La creació de l’armari modular trencà l’immobilisme predeterminat : els espais són intercanviables, l’armari pot ampliar-se, és adaptable a l’espai (també als angles de les parets i als racons), cada mòdul admet usos i colors diversos. Tot el moble és "moble" i modular, diferent, únic i amb possibilitats diverses.
L’home/dona del s.XXI és també modular, un producte i alhora un constructor de la societat i és també constructor d’ell mateix. No és rígid, pot adoptar o combinar associacions diferents i és capaç de formar una societat integrada sense homogeneïtat . Coetani de la societat en red. Desencant i soledat en poden ser el cost per la impossibilitat de conciliar harmònicament els mòduls propis entre ells i també amb els de la gran intranet. Vull creure que la identitat, la pertanyença solidària en serà el lligam invisible, l’"essència" que doni sentit al conjunt.
Hem triat, a casa, el model d’armari . El dia primer de novembre triarem el model de país volgut o més bé un dels mòduls de l’arquitectura final. Homes i dones modulars?, gent sortosament lliure que exercirà el dret del vot.
M’agraden els mobles modulars i amb rodes, seré moderna ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Identitat i pertanyença, són els dos conceptes irreductibles, per confegir una persona i també, com tu dius, un país. La pertanyença a algú que ens ha estimat a l’infància, a un barri, després, a un país, a la fí, vernacle, la pertanyença solidària a una mateixa humanitat, la d’avui i la de demà.
L’altra idea dels mòduls és ben interessant i funcional, però l’armari ha de complir la seva funció i ha de poder ser identificat, nos’ha de convertir en una capsa de sabates o un garatge.
I a la sogra madrilenya no li agrada i tens que canviar-lo per un altre.