Han perpetrat
un atemptat
contra Fuster,
amb la fortuna
que el dany sever
és sols enruna.
La voluntat
és assassina
perquè es combina
que explosiona
una segona
bomba al costat.
Per la potència
de l’artefacte,
tal volta hauria
causat l’impacte
la conseqüència
d’una sagnia.
La sort ha fet
que la destrossa
material,
si bé és molt grossa,
no té un retret
de cost vital.
Com s’equivoquen
els inductors
dels que provoquen
danys destructors
imaginant
que van guanyant.
La mà del crim
creu que la casa
de l’escriptor
és d’argamassa,
murs i buidor;
sostre i polsim.
Creu que la pot
enderrocar
i fer un clot
per embrutar
feina i honor
del pensador.
No és qüestió
de guix, rajoles
i formigó
quan ell a soles
empra el ciment
del pensament.
El patrimoni
de l’assagista
no està a la vista
d’un colp erroni,
és pura essència
d’intel·ligència.
La seua llar
té una estructura
feta amb poesia
d’aroma a mar
i amb escriptura
que contagia.
El seu casal
compta amb l’aval
de gent que admira,
que sent afecte
per la guspira
de l’intel·lecte.
La seua llar
té un fonament
d’exquisidesa
que fermament
sosté un pilar
de lletra impresa.
L’onda expansiva
de l’escriptura,
de la creativa
literatura,
no la limita
la dinamita.
Cap bomba mai
romprà l’espai
del lliure albir
ni pot flectir
el pols punyent
d’un raonament.
Mai la ignorància
del fanatisme
tindrà l’altura
ni l’heroisme
ple de constància
de la cultura!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!