Han posat preu
al cap pensant
dels partisans,
és el trofeu
que el governant
vol tindre en mans.
El guerriller
no sap què fer,
és el dilema
que més li crema,
si cal cedir
o fer-se un tir.
El comitè
del seu partit,
reunit en ple,
ha decidit
una postura
fermament dura.
Resistiran
tossudament
als greus xantatges
mal que els ostatges
ho sofriran
tan cruament.
Obedient
mal que s’indigna,
el dirigent
recte ha complit
amb la consigna
que li han dit.
Els invasors,
encruelits
i usurpadors,
no ho pensen gens
i els escollits
maten corrents.
La nova arriba
al campament.
El dirigent,
si no fa un plor
de forma activa,
per dins es mor.
Entre els ostatges
també hi havia
familiars,
dona, fills, pares
i ell s’enfuria
per mil pesars.
Dies després
el grup ha entrat
en un combat
amb tot el pes,
una emboscada
ben preparada.
Ell ha caigut
imprudentment,
infantilment,
esmaperdut
com un novat
forassenyat.
Molts han pensat
i s’ha provat
que no podia
seguir avant,
que preferia
caure lluitant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!