Carles Bassaganya i Serra

Aquest dimarts vaig ser al municipi de Tàrrega, a l’Urgell. El motiu era la invitació de l’ajuntament per anar a veure la transformació que estan fent de l’antiga nacional com a eix cívic o passeig, on els ajudem a través del PUOSC. Tot i així, una part de la visita va ser perquè l’equip de govern ens expliquessin els projectes FEDER que han presentat en les dues convocatòries que han acabat fa poques setmanes. Les demandes que ens han fet, pivoten amb un sol edifici, Cal Trepat, una antiga fàbrica de maquinària agrícola, de màquines de segar. ////segueix////

El seu fundador fou Josep Trepat Galceran, nascut a finals del segle XIX a Agramunt. Va ser el primer fabricant de màquines de segar del país i també de la península ibèrica. Es veu que al costat dels seus germans es van establir a Tàrrega, muntant una ferreteria i posteriorment un taller, que els permeté fer una xarxa de contactes dels seus productes. Posteriorment, va veure l’oportunitat per comprar i vendre màquines i estris del camp, que sobretot va començar a importar d’amèrica, i vendre’ls. Al 1916 atenent tota aquesta experiència i formació agrària, va ampliar el taller i amb la col·laboració d’altres tallers de la zona, va construir el primer prototipus de màquina de segar tirada per mulos. La màquina era de dimensions més reduïdes que la Mc Corney americana, amb l’objectiu que tant sols fos necessari un cavall per arrossegar-la. Així és com el 1919 apareix la primera màquina TREPAT.

A partir d’aquí és una història d’èxit. Les vendes augmenten i es comença a fer producte propi amb certa gràcia i sobretot venda acceptada per tot l’estat. Així és com decideix començar a fer una fàbrica a les afores de Tàrrega, cap a Vilagrassa, on es pugui produir en cadena. El 1960 apareix la primera Trepat per utilitzar-se amb tractors i es diversifica el tipus de màquines, però la competència d’altres indústries fa que aquelles primeres Trepat siguin poc competitives en el mercat més globalitzat. El 1974, en Josep Trepat Galceran mor, i un any després, es constitueix la societat anònima “industrias José Trepat Galceran, SA” presidida pel seu fill. Però el qui va seguir el negoci fou el col·laborador més vinculat al pare Trepat, Fermí Cucurull, que fou el darrer propietari i el que va permetre conservar la fàbrica en l’estat actual, com si el temps s’hagués congelat allà dins.

L’ajuntament que n’és el propietari des de fa uns quatre anys, ens ha plantejat en l’actual convocatòria de fons FEDER, transformar una primera part en un museu on es pugui veure el procés de construcció i industrialització del camp català, i una segona part en un viver d’empreses.

L’alcalde em va donar la publicació de la investigació històrica que el Museu Comarcal de l’Urgell ha dut a terme sobre la fàbrica. El treball consta d’un llibre i un documental en DVD, anomenat Cal Trepat: un viatge cap al passat industrial de Tàrrega. Per una part, el llibre plasma la història de la fàbrica i posa l’accent en el seu potencial per esdevenir un museu sobre la mecanització del camp. Aquest material és una sinopsi històrica perfecte, amb la clara intenció de divulgar aquest patrimoni més enllà de l’àmbit local. És una excel·lent carta de presentació de Cal Trepat, que està en un bon estat de conservació. Tant de bo, es puguin recolzar iniciatives com aquesta, o la de Les Borges Blanques… Tant de bo hi hagués a tot arreu gent tant apassionada com en Jordi Ramon, en Joan Amezaga o en Tomàs Pujol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!