Carles Bassaganya i Serra

Aquest és l’article que al setmanari el Ripollès em publiquen, i que he escrit com a President comarcal d’Esquerra.

La meva principal preocupació en aquest 11 de setembre: les 1700 persones que actualment estan a l’atur al Ripollès, o les empreses que ho estan passant realment malament per mantenir l’activitat a la comarca. És per aquest motiu, que a pocs dies de celebrar la diada nacional de Catalunya, amb més força i convenciment crec que l’únic camí que pot i ha de seguir el nostre país, és la independència. És obvi que la llibertat del país no arreglaria de cop i volta, entre d’altres, la problemàtica econòmica que estem vivint. Em reitero, no seria instantani. Tot i així, algunes dades que hem de tenir presents de l’actual model d’estat espanyol i la relació que Catalunya hi té.  ////segueix//// 

Els territoris que tenen un sistema de finançament basat en el concert econòmic, això és, recaptar els diners que ells generen i passar-ne una part a l’estat pels “serveis” competencialment estatals, tenen poc més de la meitat que d’atur que  Catalunya. Això vol dir, menys famílies patint, menys persones amb angoixa, menys necessari determinats serveis socials per atendre emergències… això vol dir, que encara no a 4 hores de cotxe del Ripollès, al nord d’aquest invent que es diu estat espanyol, passa ni més ni menys que això. Naturalment, hem de ser solidaris, però la solidaritat no te l’imposen, la decideixes, la resta més que solidaritat és injustícia d’estat, amb greus repercussions a la gent de Catalunya, a tota la gent que vivim a Catalunya.  És evident que amb el nou model de finançament, pactat fa uns mesos, minora aquesta situació injusta, però aquest pacte que té una vigència per cinc anys, haurà de ser reconsiderat cap al concert econòmic del país, és necessari per tenir uns serveis públics de qualitat, unes infraestructures que les necessitem, una política industrial potent, una xarxa de serveis socials proporcional al què aportem a l’heradi públic…

Per tant, en aquest 11 de setembre, no perquè l’estat “s’inventi” un tribunal constitucional que opinarà sobre el què tot el poble de Catalunya va referendar; no perquè l’estat espanyol ignori o desprecïi la llengua i cultura pròpia de Catalunya de forma constant;  no perquè tinguem la sensació que ens volen sobretot per finançar o pagar l’estat; no perquè l’estat vulgui que l’aeroport del Prat sigui de segona divisió i sense vols intercontinentals; no perquè no es vulgui connectar amb alta velocitat el corredor del mediterrani; no perquè la inversió directa de l’estat la mitjana dels darrers deu anys ha estat inferior al 10%; no perquè vulguin suspendre la consulta popular d’Arenys de Munt…  Per mi, aquest 11 de setembre anirà per la preocupació d’avui: les empreses del Ripollès que pateixen, i els 1.700 aturats del Ripollès. En aquesta diada nacional ens hem de sentir suficientment orgullosos, convençuts, per pensar que el pas que necessitem, tard o d’hora, només és un: lla llibertat pel país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!