Carles Bassaganya i Serra

"Si llampega a marina, procura pa i farina"

25 de juny de 2009
0 comentaris

Les despeses de personal dels ajuntaments de Catalunya i l?espai Neàpolis de Vilanova i la Geltrú

El dimarts vam fer una visita al municipi de Vilanova i la Geltrú (el Garraf), de fet, a algunes de les actuacions que ha finançat el Departament al municipi com les obres de millora del Mercat del Centre finançades amb 200.000 euros del Pla únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) o l’espai Neàpolis, amb una subvenció important en tres fases, de 2.7 milions d’euros del Fons europeu de desenvolupament regional (Feder), i els futur Espai Jove del Parc Esportiu del Garraf. Amb l’alcalde Joan Ignasi Elena i el tinent d’alcalde Tomàs Àlvaro hem repassat els projectes de futur pel municipi i sobretot els reptes que els ajuntaments han d’afrontar. Vilanova té, segons dades del padró municipal d’1 de gener de 2008,  63.196 habitants, un terme municipal de 34 quilòmetres quadrats, i és la capital de la comarca del Garraf. ////segueix////


Aquesta setmana, en concret el dimarts, el Consell de Govern de la Generalitat ha aprovat el cop de tisores al pressupost dels Departaments de la Generalitat de Catalunya. Segons ens diuen, la mesura suposarà un estalvi d’uns 900 milions d’euros, sobretot despeses ordinàries i de funcionament de cada departament. El repartiment de com suportar aquesta retallada s’ha fet en base a conceptes i pes, així el nostre departament ha de retallar 26.6 milions d’euros. Una de les mesures que escenifiquen més la situació crítica que es troben les finances de la Generalitat, és la “d’optimització de les plantilles”, que significa ja no només congelar la plantilla sinó reduir el nombre de vacants de funcionaris i treballadors en règim laboral, en un xifra d’un 3% per departament. Aquesta mesura es preveu que tingui un impacte de 50 milions d’euros de reducció en el pressupost d’aquest 2009, i sobretot consolida una contricció d’efectius. Probablement, aquesta és la mesura que es pot fer a curt termini, però cada dia es fa més clamorós un replantejament de la funció pública clàssica, i sobretot de l’herència d’una administració i funció pública molt nova, la de la Generalitat, que va adoptar molts vicis d’altres administracions i poques virtuts, en el seu naixement.

 

Doncs bé, és curiós veure com aquests reajustos totes les administracions les van executant. Per exemple, a Vilanova, tot i ser una de les ciutats grans del país, que suposadament té mitjans i vertebra territori, les dificultats d’ara, com tots els governs locals, de dimensionar la despesa corrent vers els costos també hi és present. En tots aquests darrers anys, on els ingressos corrents producte de l’activitat constructora havia inflacionat el pressupost d’ingressos, en conceptes com llicències d’obres(ICIO),  plusvàlues per la transmissió patrimonial… els ajuntaments tenen ara una realitat totalment contraposada. Per contra, en aquests anys, els ajuntaments han obert nous equipaments, nous serveis, que tenen una càrrega econòmica permanent, i de costos polítics si es reorienta. Per exemple, en el cas de Vilanova el  2004 hi havia una imputació de 20 milions de capítol 1, o sigui despeses de personal de l’ajuntament, no incloent el consolidat de les empreses públiques o organismes autònoms. Amb quatre exercicis pressupostaris, del 2004 al 2007, aquest capítol ha ascendit a 24.5 milions d’euros el 2007. Aquestes dades tenen un comportament percentual similar a molts ajuntaments del país. Aquests i els que fan referència al capítol 2, o sigui les despeses en béns corrents, manteniment… són les que no desapareixen o de difícil desaparició, mentre que els ingressos “extres” sí que s’han volatilitzat, i a més, de forma sobtada. Em trobo cada vegada més amb comentaris d’alcaldes que parlen de les ERO que formalment no poden fer, però que al pràctica han de fer i fan.

 

Per altra banda, m’ha agradat visitar l’espai Neàpolis. La gent del grup municipal d’ERC (autors intel·lectuals i materials), me n’havien parlat molt en els darrers anys, com aposta estratègica de la ciutat. Suposo que Neàpolis encara no ha arribat al seu zenit, perquè només fa tres anys de la seva inauguració, però pot ser un d’aquells equipaments de referència del país. Per cert, aquesta setmana fan la fira Attica, fira d’invents i inventors, que substitueix la seva predecesora Galàctica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!