Aquest diumenge 6 de setembre, conjuntament amb l’alcalde de Gombrèn, l’Eudald Picas, hem inaugurat les obres del nou espai social per a la gent gran Sant Josep Oriol de Gombrèn. Ocupa la planta baixa de l’antic hospital de Gombrèn, i ha estat objecte de rehabilitació en els darrers 8 o 9 anys, a través del finançament del Departament de Governació. En concret, amb 623.000 euros del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) dels darrers anys. De fet, només hem posat en funcionament una part de l’edifici, la planta baixa, però ja tindrà utilitat per tota la gent gran de Gombrèn. El projecte de rehabilitació de l’hospital el va iniciar el govern municipal d’ERC el 1995. ////segueix////
De fet, l’hospital tenia aquella consideració d’hospital de certa beneficiència. A més, era a on morien persones, una part, que no tenien descendents. Això comportava que el patronat que el gestionava, amb una ascendència molt important per part del capellà de Gombrèn, fos sempre motiu de cert qüestionament del què es feia de les “deixes” que a la institució llegava. Aquesta estructura de patronat, molt típica a molts dels patronats dels hospitals de la comarca, i també d’altres de tot el país, on confluïen la presència d’algun electe o alcalde, amb la “d’homes bons”, “gent d’ordre” o fins i tot, els principals propietaris de terrenys. El govern municipal de Gombrèn va decidir, després d’una dura negociació amb el bisbat, arribar un acord on quedés consolidat que el municipi de Gombrèn optaria perquè tots els recursos i esforços fossin dirigits per tenir, en aquell moment la idea d’una residència geriàtrica, o algun recurs assistencial per la gent gran el municipi. En aquells moments, fins i tot, s’arriba a fer un pla de viabilitat, per part del consell comarcal del Ripollès, que pels canvis en el govern municipal de l’any 1999, però també amb el canvis de criteri en el ràtio i gestió d’un equipament d’aquest estil, fa que s’abandoni la idea estricta. Tot i així, tal com en el parlament vaig reconèixer, l’alcalde Picas, segurament també amb algun moment de dubte, ha acabat tirant la idea endavant. Vaig voler reconèixer la feina a tots aquells equips de govern que són intel·ligents alhora de gestionar els recursos públics i aprofiten els compromisos, les energies que els predecessors hi ha abocat per continuar els projectes que estaven embastats (modulant allò que calgui). No destruir, per destruir, la feina feta que un equip rep d’herència d’un altre. La destrucció, o canviar per canviar, és una decisió molt senzilla d’entrada, però que té costos per la població (tant dineraris com de temps) ho he vist en multitud de casos a la direcció general i és una opció molt poc intel·ligent. Aquesta seria la via que l’ajuntament del PSC de Sant Joan va optar, en els casos de la zona esportiva, on es va haver d’indemitzar l’empresa que se li havia adjudicat la concessió per fer la piscina coberta; carregar-se el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) que feia la fundació emma; decidir perdre la subvenció a cultura per fer una biblioteca en el cas del Palmàs; deixar de fer l’escola Taller a Toralles; la gestió de l’Abadessa Emma, el CAP… realment, moltes energies per destruir, molt poca per construir, amb la consqüent pèrdua d’oportunitats per Sant Joan. Llàstima.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!