Carles Bassaganya i Serra

Vilagrassa és un municipi de 469 habitants a la comarca de l’Urgell, molt a la vora de Tàrrega i Anglesola. Té 20 quilòmetres quadrats de terme municipal i està situat a 355 metres sobre el nivell de mar. Vilagrassa té molts pocs ametllers, i només un productor local conrea i comercialitza aquest producte. Tot i així, Vilagrassa fa sis anys que fa la fira de l’ametlla amb un èxit més que notable. L’alcalde m’ho explicava així de clar. Un poble que no tenia cap atractiu potent o qüestió concreta per oferir, més enllà de tocs patrimonials i l’església de Santa Maria, amb la impressionant portada del XIII, es volíen inventar un atractiu diferenciador que els permetés atraure un cop a l’any a gent i posar Vilagrassa al mapa.////segueix////

De les alternatives que el govern municipal i algunes entitats van treballar, la més “lògica” era la del cargol. Però evidentment el mercat ja estava ocupat i saturat, sobretot a les comarques de ponent. Doncs bé, tot buscant van veure que no hi havia cap fira de referència sobre l’ametlla, així que tot i que al municipi hi havia hagut plantacions, ara són molt poques les hectàrees. Tot i així, es van atrevir a posicionar-la en base a aquest producte. El què havia de ser una simple excusa ho han treballat amb intensitat, i ara productors de Les Garrigues, de l’Alt Camp, Conca venen a vendre a Vilagrassa el producte. L’altre valor afegit, tal com m’explica el bon alcalde Serés, rau en haver donat una pàtina de festa major petita molt direccionada a l’activitat cultural. Ho vaig comprovar aquest cap de setmana, com a convidat d’honor. Al matí, una plantada d’ametller per part de l’alcalde de Puig-Reig, on hi ha l’Ametlla de Merolla. Els altres anys havien plantat l’ametller, les alcaldies de l’Ametlla de mar, Ametlla de Segarra i l’Ametlla del Vallès. L’entrega de l’ametlla de plata a un activista cultural, o prohom de la cultura o ambaixador català, aquest any, en Jordi Savall. Un nova demostració com els ajuntaments són veritables equilibradors territorials, o sinó, qui s’imagina en Savall a un poble de l’Urgell. La pujada de sacs pel campanar a través d’un corriola o politja,(categoria masculina 40 quilos d’ametlles, femenina 25)  que cada any també distingeix a una corriolaire major, aquest any l’actriu Alícia González, etcètera, etc, etc… Barreja d’oficis, de qüestions folclòriques, d’arrelament amb el territori….

Com allò que un dia també comentava en el cas de Riudoms, és innata la proactivitat i la forma d’espavilar-se que té el món local, els governs locals de Catalunya. La suma de la idea, la institucionalitat local, però després la implicació de les entitats o del municipi, fan del no res, un fet de trascendècia… almenys per les comarques de ponent. Felicitats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!