Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
La poc presentable acusació d?en Joan Boada i la ventada de fa una setmana
La setmana passada va ser intensa a la DGAL. El cop de vent del passat dissabte 24 de gener va fer estralls. De fet, d’aquesta ventada em quedaré amb el mal record de l’assistència al funeral en nom del govern, del noi de 29 anys, l’Isaac Busquet de Corbera de Llobregat, però que va morir aixafat per un arbre a La Palma de Cervelló. Evidentment no el coneixia, però l’alcalde i tinent d’alcalde i company Josep Canals van requerir al Departament l’assistència a l’enterrament. Aquest mes que ve, l’Isaac hagués fet 30 anys i el municipi, Corbera, estava literalment de dol. No només per l’edat, o perquè tingués un fill d’1 any, en Guifré… sinó perquè vaig deduir i constatar que era la típica persona que col·laborava amb moltes de les activitats del poble. Un programa setmanal a la ràdio municipal, del grup de guitarra del poble que va cantar a la parròquia, del pessebre vivent… i a més voluntari, conjuntament amb el seu pare per desbrossar els arbres de la urbanització que barraven el pas. Perquè la desgràcia en si mateixa, fou que l’alcalde de La Palma va trucar al seu pare i a ell mateix directament per si podien sortir a fer un petit equip per tornar a la normalitat aquella part de poble que termeneja els dos municipis, La Palma i Corbera. En el moment que feia aquesta tasca comunitària i demanda com ajuda per l’alcalde li va caure la fatalitat a sobre ////segueix////
Segurament, els vuit morts que hi va haver, han tingut el seu lloc insigne de la tragèdia a l’estadi de Sant Boi, però és frepant recordar-te, que darrera de qualsevol desgràcia i mor, hi tenim petites històries tant corgeladores com la que us relatava. Els voluntaris, coordinats pels ajuntaments i per protecció civil municipal van ser claus per restablir una certa normalitat durant la setmana passada. El meu reconeixement al funcionaris i treballadors municipals, on tots els alcaldes i alcaldesses em deien que havien anat directament el mateix dissabte vespre i diumenge per posar-se a disposició dels electes. Tantes vegades, aquests mateixos treballadors o servidors públics, que són fustigats per si treballen més o menys… o que hi ha una brigada municipal o serveis més o menys dolents.
D’aquesta ventada també em quedo amb la visita que vam fer conjuntament amb en Conseller Ausàs, el mateix dilluns, a Santa Coloma de Cervelló. La imatge dels arbres caiguts, els teulat del pavelló literalment arrugat i llençat al costat, la cripta Güell de Gaudí colgada dels pins que hi havien caigut a sobre, com es veu a la foto, provocant alguns danys; o les plaques amb els noms dels carrers enganxades a les parets de les cases, arrencades!!…. i sobretot, milers de persones encara sense llum, alguns sense aigua, i molta gent acudint a on? Doncs a l’ajuntament evidentment, dient que no tenien pòlissa d’assegurança, dient que no sabien si la lletra petita volia dir que no ho cobria, dient que li havien caigut arbres sobre la casa i el teulat i que la casa no era segura… el principi de subsidarietat portat a l’extrem, si tinc un problema, vaig a l’ajuntament.
Per aquest motiu, va ser absolutament poc presentable, va ser impresentable passar “el mort”, mai millor dit als ajuntaments per part del secretari general d’interior, en Joan Boada. Al marge de considerar-ho de mal gust, crec que és una actitud deslleial, no generalitzable i completament injusta. No vaig entendre, els ajuntaments no van entendre com un alt càrrec del Govern del país, es despatxa tant tranquil·lament derivant de forma universal bona part de la responsabilitats als alcaldes i alcaldesses, que han trigat més d’una setmana a poder tenir llum per milers dels seus ciutadans, que van coordinar, com no pot ser d’altra forma l’emergència des del principi, que van patir i veure com ciutadans seus hi morien… no va ser de rebut d’un Govern que no ha actuat, no hem actuat, ni prou bé, ni amb suficient celeritat.
Per últim, en el recordatori repartit a l’esglèsia de l’Isaac Busquet Gibert, voluntari de Corbera de Llobregat mort a la ventada del 24 de gener de 2009, hi apareixia no un poema, sinó unes estrofes d’una cançó de Sangtraït. Poden servir d’homenatge a tota la gent, a tots els voluntaris que van sortir de casa seva de forma espontània, o aquell que treballa per allò comú, dia a dia:
“Ja sé que em vas dir que era molt aviat, per sentir tant dins de mi un cop d’amor. Per sentir la tremolor, de la ràbia d’un adéu, per sentir dins de mi la tradició”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Home, no ens coneixem. Però si teniu tantes diferències i és tant poc “presentable” en Boada, no governeu amb ells o almenys sortiu dient que aquest senyor va pixar fora de test. A part de tu, que estàs en una segona fila del govern, no he sentit cap altre d’ERC dient que aquest senyor va dir una temeritat o bestiesa.
L’Isaac era (es)el meu marit,el millor que m’ha passat a la vida,juntament amb el neixament del nostre nen,el Guifré,que ja te dos anys i mig i segueix fent-li petons cada nit al seu pare,petons que jo se que d’alguna manera li arriben a l’Isaac,perque sé que esta amb nosaltres,que d’alguna manera ens protegeix.Tot aixo li explico,pq al tornar-me a llegir la seva “dedicatoria” al meu marit,s’em encongeix el cor,potser perque es l’unic,que ha sapigut veure la part humana i no només la politica,com van fer els altres “personatjes”i perdoni per l’expresiò,que van venir a l’enterrament de l’Isaac. Potser es preguntara perque li escric ara,despres de 18 mesos,doncs,perque,per mi cada dia es aquell maleit 24 de gener,i perque segueixo sense entendre que va passar,segueixo esperant que algu em dongui alguna explicació de perque el meu marit ja no esta amb nosaltres,i perque a titol personal conec al Pep Canals des de fa molts anys,treballo amb la seva familia,i m’ajuden a mirar de tirar endavant,encara que per mi,sense el meu marit,no existeix cap futur. Gracies pel seu temps,encara que no sé si mai arribara a llegir aquesta carta. Atentament MARTA FALGUERAS I GUIFRÉ BUSQUET