Carles Bassaganya i Serra

He de reconèixer que aquest mes d’agost ha estat un dels menys prolífics, “més ganduls”, des que tinc el bloc obert. Les raons són relativament fàcils d’entendre. El suposat període vacacional; l’exigència d’un nen de dos anys i mig que durant la resta de l’any no hi pots estar l’estona que pertocaria; la menys activitat laboral, i a més, l’inici de l’obertura del meu canal Twitter, on per tant, he hagut de començar a investigar i remenar-hi l’estona que tenia per dediar-me a aquest oficis. El tinc obert des de principis de la segona setmana de juliol i el vull acabar connectant amb la nova configuració que vull fer del bloc. En aquesta arrencada, han estat temes més personals, però intentaré, i voldria que fos un complement al bloc, com a microbloging o diari en què ja està muntat. ////segueix////

Per tant, a la nova estructura del bloc vull complementar les dues coses. L’avantatge que veig amb el twitter és la brevetat de la qüestió, el fet de limitar a poc més de 150 caràcters el què has de dir, està bé, sobretot amb persones com jo, que el tema síntesi no és el seu fort. A més, el fet de poder-lo fàcilment estructurar en el mòbil, per tant, no fa falta ordinador, i que la penjada d’imatges sigui tant senzilla, són coses a favor. En contra. Doncs bé, el mateix fet pel qual vaig veure clar que no m’enganxaria al facebook, que es poden convertir en lladres de temps. Veig el Twitter amb menys possibilitats d’interactuar amb temes més personals, i que no tenen tant a veure amb el què comunico. També veig el Twitter menys massiu i més “minoritari”. Aquests són els motius pels quals m’hi he enxarxat. Algú ja m’ho havia demanat alguna vegada, però l’empenta de l’Esteve va ser la definitiva. Tornant al bloc, tinc embastats dos o tres apunts que durant els propers dies, m’agradaria penjar. A més, amb algun m’hi he compromès en alguna resposta a comentaris. Salut i bona reentrada a la quotidianitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!