Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
La incompetència i mala fe en la gestió educativa de l?equip socialista de Sant Joan
Al setembre de 2005 es va fer per primera vegada ensenyament de secundària (ESO) a Sant Joan de les Abadesses. Va ser un dels dies importants dels dos mandats municipals que vaig tenir el goig de ser Alcalde de la vila. Era un fet històric, i suposava aconseguir un servei clau per la població, així com un gran avenç pels alumnes, en concret 29 que varen començar aquest primer d’eso. La notícia era també celebrada per mares i pares, així com per l’economia local.
L’aspiració de tenir educació secundària era una demanda històrica, però esmorteïda, i sobretot era avalada per la majoria de població. Es va obtenir després de més de tres anys de treball intens per part de l’equip de govern, liderat pel grup d’Esquerra Republicana de Catalunya i altres institucions com la Parròquia, la comunitat religosa de les germanes Vedrunes o la pròpia Fundació Escola Abadessa Emma. De fet, aquest objectiu figurava en el programa electoral d’ERC el 2003, i en aquell moment va provocar fins i tot, que algú del PSC ens digués que érem uns demagogs, populistes…. Però posar en el programa això d’aconseguir l’ESO per Sant Joan, ja havia començat el 2002, amb converses amb l’administració de CiU en el Departament d’Ensenyament, amb la mateixa Consellera, que no veien convenient ni prudent fer una excepció amb Sant Joan, sobretot quan el mapa escolar estava bastant consolidat, solat i amb pocs problemes territorials, que sí que hi van ser amb l’aplicació de LOGSE i el mapa escolar de Catalunya. També és el mateix any 2002 on demano a Mossèn Ton Martí, que formalment la Fundació Abadessa Emma sol·liciti impartir ESO, tot i que el Centre Abadessa Emma era un centre concertat. Malgrat saber que la resposta seria negativa, ens anàvem carregant d’arguments i sobretot sensibilitzàvem als actors amb el fet que era possible, si es treballava amb intel·ligència, fent pressió i lobby assolir l’ESO per Sant Joan. ////segueix////
En el ple d’investidura meu com alcalde del 2003, i en nom del grup d’Esquerra, ho posem com a objectiu estratègic del mandat municipal. Es va treballar de forma intensa, amb la regidora d’educació l’Eva Bartrina, la resta de regidores i regidors d’esquerra Carles Martínez (primer regidor d’ensenyament d’ERC), Bet, David, Roser, Albert Julve, Menci, Albert Roqué, Joan Àlvarez, Pep Bassaganya… els tècnics de l’ajuntament la Raquel, la Glòria; i també en la part final, a través de la Comissió de treball per l’assoliment de l’ensenyament secundari, integrada per tots els grups municipals. Sobretot es va aconseguir convèncer amb arguments tècnics, econòmics i polítics que aquesta era una bona decisió. També és veritat que no hagués estat possible sense la sensibilitat i afinitat dels alts càrrecs del Departament d’educació, Cid, Mundó, Guri, Roca, etc, etc….
Progressivament, tal com es va planificar, s’aniria implementant l’educació secundària a Sant Joan i es faria a través de la municipalització de l’Abadessa Emma. L’escola Abadessa Emma va ser la palanca, va ser l’eina, va ser l’excusa, que ben argumentada permetia que l’administració de la Generalitat, fes un excepció en el cas de Sant Joan, ja que hi havia dues escoles d’infantil i primària (Mestre Andreu i Abadessa Emma), cap d’elles en situació òptima d’escolars (hi havia un curs que la suma de les dues escoles era de 19 alumnes), i per tant representava un doble cost pel Departament, ja que era mantenir dos cursos, el públic i el concertat. La situació del centre Abadessa Emma, era que tenia més alumnes matriculats que el Mestre Andreu, però tot i així, insuficients en aquell moment i en les projeccions a curt termini per garantir la viabilitat de l’escola. Per tant, l’operació també tenia l’avantatge que a canvi d’utilitzar aquesta palanca-eina, també es podia salvaguardar el patrimoni i al mateix temps es donava una sortida a la plantilla de l’Escola Abadessa Emma. No tenia sentit fer classe en barracons, quan teníem un centre al mig de la població que feia les funcions de centre docent. No tenia sentit prescindir de persones que portaven anys de docència i que a més coneixien la realitat de Sant Joan (a més hi vivien) i que estarien implicats en el procés de consolidar la secundària i el nou model educatiu de Sant Joan. Tenia sentit implicar els dos tradicionals centres i els seus entorns en la nova aventura de construir els primers anys d’ESO, o algú s’imagina que el primer curs d’ESO hi hagués hagut la meitat de matrícula possible perquè una part haguessin decidit anar a les monges de Ripoll? O a l’institut de Ripoll?. En aquests anys, s’ha arribat a consolidar el servei a través del treball i eficiència de moltes persones, sobretot la plantilla del Centre municipal Abadessa Emma, comportant un índex de satisfacció més que elevat per la població.
En aquest més d’un any de mandat municipal, l’actual equip de govern socialista ha ignorat els oferiments de treball, informació i sobretot estima i dedicació cap al projecte. El grup municipal d’esquerra s’ha trobat que tot i reclamar informació sobre quines són les idees, i objectius de l’equip de govern actual, no hi ha hagut ni un gest, ni informació que ens fes pensar que realment es tenia clar un pla de ruta. A part de demanar-ho verbalment, es va optar per fer-ho per escrit, per aconseguir saber o almenys que es mogués fitxa. Així el 26 de setembre de 2008, esquerra de Sant Joan va entrar una sol·licitud al registre demanant diferent informació sobre l’estat del sistema educatiu al municipi, quin era el capteniment que tenia l’equip de govern, les intencions…. Al cap d’un mes, una contesta de dos paràgrafs signada per la regidora d’ensenyament Tallant, que es pot resumir dient que “ja s’hi estava treballant”, sense saber ni cap a on, ni com. Contesta bastant pobra i que naturalment el nostre grup desitjava que tingués una altra profunditat, que es visualitzés un altra interès, o que provoqués finalment que se’ns fes l’oferiment de treballar conjuntament en aquest procés. Sobretot que es donés la informació que evités la situació a on ens trobem avui, gent amb neguit, que condiciona la qualitat de l’educació dels nostres nois i noies. Això era a principis de curs, al setembre de l’any passat!!! A més a més, el dia 28 de novembre de 2008, el grup municipal torna a insistir en demanar més informació per escrit, bàsicament econòmica, que tampoc no va ser resposta ni amb oferiment de treball ni de consens amb gaire res. El mes de desembre passat, va ser pel grup un mes de deixar passar i reflexionar sobre el què s’havia de fer. Recordo que finalment la secció local va decidir, atenent que anaven corrent rumors de tots els estils i versions possibles, que el grup sol·licitaria, tal com preveu la llei municipal, la celebració d’un ple per tractar la situació de l’educació al municipi i el pla de ruta de l’equip socialista. És així, com el grup municipal va demanar el dia 19 de gener de 2009, que es celebrés un ple on s’hagues de donar explicacions.
En aquests darrers dies, i a rel de la pressió que suposava la sol·licitud del 19 de gener,l’alcalde, la regidora i la direcció del centre es van afanyar en intentar informar ràpidament de les qüestions que hi havia a l’aire, tant als pares i mares, com també al propis docents. Ens sembla, que aquesta informació que de cop i volta en aquests darrers dies s’han donat, hagués estat necessari treballar-la conjuntament i segurament hagués evitat bona part del neguit i sensació d’improvisació que han generat. La pròpia Ampa de l’Abadessa Emma penja al seu bloc, tornant de vacances de Nadal, el neguit i els rumors dels possibles acomiadaments dels professors. O el mateix gener el professorat va adreçar una carta a l’alcaldia demanant que es tallés de soca arrel tots els comentaris i rumors que afectaven el centre, i a on es demanava que la direcció del centre desenvolupés les funcions que li eren pròpies, amb una nova mostra que aquesta situació creava neguit a l’entorn de l’escola i que va en detriment de la qualitat cap als alumnes. El mateix Alcalde i regidora han intentat nedar i guardar la roba amb aquest tema, negant directament als afectats que fos verídic els acomiadaments, quan ja tenien pactat amb educació que aquest volien que fos el final. Fins el divendres passat encara semblava que no era la posició formal de l’equip de govern, de fet, l’enfadament d’ells ve perquè el mateix matí del ple, amb una representació del mateixos mestres, l’alcalde encara fa un paper i al vespre en fa un altre. Els que li hem vist la forma de fer en els darrers anys, no ens estranya, és normal que algú coneixent ara aquesta forma de funcionar, li pugui sobtar.
Les preguntes que el regidor d’esquerra Jordi Terrades va fer al ple, eren molt lògiques i no havien estat contestades tot i que sí demanades en veu i per escrit durant aquest procés: “Què passarà amb el professorat i els treballadors actuals de l’escola? En el cas que se’ls acomiadi, tal i com se’ls hi està insinuant tant des de la pròpia direcció de l’escola, com des del propi consistori, com se’ls indemnitzarà? Ho haurà de pagar l’ajuntament? Sabem que el PSC vol traslladar la colònia estudiantil a la zona de la Coromina del Bac, quin serà el futur dels edificis, de gran valor històric i arquitectònic, del Mestre Andreu i de l’Abadessa Emma? Com repercutirà, en l’economia del poble, el trasllat, fora del centre neuràlgic de la vila, d’un volum tant gran de nens i nenes que cada dia contribueixen fortament en el comerç del poble? És necessari sense tenir lligat a aquestes alçades tots aquest interrogants la urència de canviar la titularitat i passar el centre a educació? A més, tots estem al corrent per la polèmica que està portant a nivell nacional que s’està tramitant la llei d’educació de Catalunya, no seria millor esperar aquest tràmit, atenent que dedica també una part aquesta llei en parlar de la cogestió municipal de centres i que fa una referència explícita al centres municipals?”
La reacció del grup socialista de tancar-se a la proposta que va fer esquerra, on deia que es donava suport a l’equip de govern i la voluntat d’ajudar-lo en aquest procés i e les gestions i plantejant de forma concreta dues propostes com:
– Que es creï una comissió de treball que integri un representant dels tres grups de l’ajuntament, un representant de cada ampa, així com d’algun sector social i econòmic de la vila. Aquesta comissió estudiarà entre altres la ubicació del centre educatiu i com afecta aquest a la mobilitat i al desenvolupament econòmic de Sant Joan.
– El compromís de treballar per aconseguir que aquesta situació (de traspàs de titularitat municipal a departament ensenyament) no afecti als nois i noies que estan estudiant, i també que no afecti en negatiu als professors i personal que van permetre que Sant Joan tingués ESO el 2005.
El nerviosisme de l’alcalde i regidora d’ensenyament per fer una proposta com aquesta, així com l’oferiment que personalment vaig fer i la reacció desaforada d’aquesta senyora i senyor, denota que l’equip socialista ha portat, està portan,t aquest procés d’una forma sectària, deficient, i sobretot, malament i cara, per a tothom. No veig determinades persones amb capacitat per liderar un bon acord, en aquest tema i amb molts d’altres, per tal de millorar Sant Joan. En matèria educativa, crec que ningú s’imagina amb aquest equip, aconseguir l’eso, fer una nova llar d’infants i liderar el projecte Abadessa Emma, tal com esquerra va fer en els darrers anys. És lamentable l’actual actitud de l’alcalde i regidora, intentant desviar l’atenció donant dades falses de subvencions i sobretot intentant fer una cortina de fum. Sort que tothom sap que quan el fum o la boira marxa, tots ens tornem a veure, i n’hi ha uns quants que el que no poden fer és mirar-te a la cara i aguantar la mirada, aquest és un perfil de governants que interessa que governin el mínim temps possible. Tot i així, tal com ens vam comprometre els donarem per escrit i mastegat la proposta que faria, que hagués fet esquerra si governés, per gestionar bé la docència que reben 300 nens, nois i noies de Sant Joan. Això a nosaltres en preocupa, i amb la política, i menys la local, no tot s’hi val!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia,
Sóc docent, sóc mestra, des de fa molts anys, tants com que fa que sóc interina. No sóc de la comarca, tot i que en fa uns dos que visc a Camprodon. Durant tots aquest anys he treballat sobretot a l’àrea de Barcelona comarques, o sigui l’escola de Montbui, Carme, el Bruc, Sant Fruitós, i des de fa pocs anys Banyoles, Sant Joan les Fonts i ara a Olot. He llegit la polèmica que hi ha a Sant Joan sobre el fet de passar l’escola-institut al Departament d’Ensenyament. Tots aquests anys que m’ha tocat voltar i passar per tots aquest destins i potser algun altre que em deixo, em fa dir que a mi també m’interessaria haver-me quedat amb la plaça de funcionària al meu poble de la comarca de l’Anoia. Sobretot si això a més hagués estat sense cap esforç de passar unes oposicions que no he aconseguit passar. Crec que l’accés a educació és una cosa més sèria que això i que entenc que la situació dels mestres que hi ha a l’escola s’ha de tractar com la resta de casos que hi ha, ni més ni menys. Expresso això perquè he llegit l’escrit del web i no queda clar el què posava els diaris que proposàveu que els professors directament passessin al Departament. Per altra banda, felicitats per aconseguir l’ESO he vist i viscut molts pobles on no el tenen i realment la perdida pel poble és molt important.