El divendres passat vam inaugurar L’exposició “La força de l’escut. L’heràldica cívica del món local de Catalunya”, ideada per la Direcció general d’Administració Local del Departament de Governació. L’exposició neix amb la intenció de promoure l’ús dels símbols locals i de fer visible a un públic ampli la riquesa d’aquests símbols. A Catalunya hi ha uns 300 ajuntaments que no tenen el seu escut oficialitzat encara, i gairebé 600 dels 946 ajuntaments que no tenen oficialitzada la bandera. És per això que l’exposició manté la vocació d’ impulsar l’oficialització d’una heràldica homogènia catalana i reconeixible, així com també difondre aquests símbols als ciutadans, d’una manera gràfica i explicativa dels orígens, la història, el significat i l’oficialització dels escuts heràldics a Catalunya. ////segueix////
A l’inici d’aquesta legislatura es va revisar el reglament que regula l’oficialització del símbols dels ens locals, l’escut, la bandera, l’emblema i l’himne. Així el decret 139/2007, de 26 de juny, d’aprovació del Reglament dels símbols dels ens locals de Catalunya estableix que totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius. L’escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat. L‘exposició té l’objectiu de permetre fer conèixer i fomentar la importància que els ajuntaments catalans tinguin uns símbols d’acord amb la història local com a reflex de la història de Catalunya, lluny de símbols o influències d’altres nacions (com l’espanyola) que han fet canviar, influir o contaminar els escuts municipals catalans”
L’heràldica cívica o local, una part de la història del país
L’heràldica és una disciplina autònoma poc popular, que té per objecte l’estudi de les “armories”, o escuts d’armes, i n’exposa els mètodes, les regles, els aspectes tradicionals i les perspectives actuals. Catalunya esdevé pionera en l’ús d’aquests símbols. El primer segell conegut a la península ibèrica és el del comte Ramon Berenguer IV, citat ja en un document de l’any 1150, la matriu del qual suposem que seria del 1135. Els segells municipals més antics del nostre país són dels anys 1288 i 1289.
Una branca de l’heràldica és l’heràldica cívica i en formen part l’heràldica nacional, l’heràldica comarcal i l’heràldica municipal, l’última de les quals és el gruix fonamental de l’exposició “La força de l’escut. L’heràldica cívica del món local de Catalunya”. Els escuts o armories municipals sorgeixen de la necessitat per part de les poblacions, de distingir-se les unes de les altres i d’identificar-se amb un senyal propi que serveixi, alhora, per autenticar tota la documentació lliurada pels municipis.
L’exposició com argument per sensibilitzar als electes locals
L’exposició mostra com l’heràldica uneix la nostra història individual i col·lectiva amb la simbologia que envolta la ciutat, la comarca i el país. L’exposició consta de 9 panells dobles on se’ns presenta una visió general de l’heràldica a través de diversos personatges, reals o imaginaris del nostre país. Finalitza amb un plafó del mapa municipal de Catalunya, on apareixen els municipis que tenen l’escut oficialitzat i els que encara no.
S’ha previst que durant el període que l’exposició estigui en una població o comarca, es facin diferents accions de sensibilització en el marc de l’exposició. S’ha previst una conferència magistral de l’assessor heràldic de Catalunya i del Departament de Governació, Armand de Fluvià, així com una sessió tècnica amb els responsables d’oficialització del Servei de demarcacions territorials de la Direcció general d’Administració Local. Totes dues sessions aniran adreçades especialment a les alcaldies, regidories i tècnics municipals que no tinguin els escuts oficialitzats.
El primer lloc que ha acollit l’exposició és Figueres, al Consell comarcal, on es pot veure des del 17 d’abril fins el 3 de maig, i que enceta el circuit itinerant de l’exposició per tot el territori català. La següent parada serà a Tortosa, a les Terres de l’Ebre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!