Carles Bassaganya i Serra

L’exposició itinerant per impulsar l’oficialització s’inaugura avui a les set de la tarda, al Consell comarcal d’Osona, amb la conferència col·loqui de l’Armand de Fluvià. Aquesta exposició estarà durant quinze dies a la vestíbul de l’edifici del sucre té l’objectiu de divulgar l’heràldica municipal per tal que els ajuntaments oficialitzin, segons els canons i símbols propis del país, el seu escut. Al país n’hi ha menys de 300 que resten per oficialitzar, i en els cas de la comarca en falten 17. Municipis com Centelles, Tona, Folgueroles, Gurb, Sant Julià de Vilatorta,Torelló, Sobremunt o Taradell encara no el tenen oficialitzat.  ////segueix////

L’heràldica és una disciplina autònoma poc popular, que té per objecte l’estudi de les “armories”, o escuts d’armes, i n’exposa els mètodes, les regles, els aspectes tradicionals i les perspectives actuals. Catalunya esdevé pionera en l’ús d’aquests símbols. El primer segell conegut a la península ibèrica és el del comte Ramon Berenguer IV, citat ja en un document de l’any 1150, la matriu del qual suposem que seria del 1135. Els segells municipals més antics del nostre país són dels anys 1288 i 1289.

L’exposició que ja ha passat per Figueres, Tortosa i Arenys de Munt, mostra com l’heràldica uneix la nostra història individual i col·lectiva amb la simbologia que envolta la ciutat, la comarca i el país. L’exposició consta de 9 panells dobles on se’ns presenta una visió general de l’heràldica a través de diversos personatges, reals o imaginaris del nostre país. Finalitza amb un plafó del mapa municipal de Catalunya, on apareixen els municipis que tenen l’escut oficialitzat i els que encara no.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!