Carles Bassaganya i Serra

 Aquest passat dijous 21 de gener, al consolat de Mèxic a Catalunya, es va acomiadar formalment el Consul-ambaixador Jaime García Amaral. Hi vaig anar com a convidat per ell, en una recepció que va acollir bona part del cos consular a Barcelona, així com bona colla d?actors en matèria de les relacions exteriors, amb Amèrica (el responsable de la casa Amèrica), el regidor de relacions institucionals de Barcelona, i el mateix Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresseras. El cònsol que el conec des que va arribar al destí de Barcelona, se?l veia emocionat i content. Una persona acostumada a voltar i haver assumit molts destins diplomàtics i governamentals (havia estat director general per Europa de la ?Cancilleria mexicana?), no deixa de sorprendre que davant d?un nou canvi es pugui sentir emocinat.

En Jaime ha estat exercint el càrrec consular durant sis anys, una xifra realment alta per la dinàmica habitual que hi acostuma haver. Prova d?això n?és que actualment era el degà del cos consular a Catalunya, el més antic, situació que ara ostentarà el cónsul d?Ucraïna. Barcelona té un representació diplomàtica internacional de primer nivell, i poques ciutats no capitals d?estat superen aquesta representació diplomàtica. Per mi, García Amaral també serà la persona amb qui com alcalde de Sant Joan vam proposar, treballar i aconseguir, conjuntament, que Sant Joan es posés al mapa de forma més estable a la comunitat mexicana a Catalunya i sud d?Europa. Va ser en aquesta línia, que amb l?excusa de la preparació dels 150 anys de l?estrena de l?himne mexicà, es va aconseguir celebrar la festa nacional mexicana a Sant Joan de les Abadesses, la festa del Grito, que des del 2005 es fa ininterrompudament a la Plaça Major de Sant Joan. ////segueix////

Per si algú no ho coneix, Sant Joan de les Abadesses està agermanada amb la ciutat mexicana de San Luís Potosí des de l?any 1980, a rel que Jaume Nunó i Roca, compositor nascut a Sant Joan el 1824, guanyà el 1854 la convocatòria internacional per a realitzar la música de l?himne nacional de Mèxic. És dels pocs casos que una personal no nacional fa una cosa tant sensible com la música de l?himne nacional. Més tenint en compte, que Mèxic s?acabava d?independitzar  de espanyols i que la nova república es volia dotar dels símbols nacionals. A partir d?aquest agermanament, s?han establert molts llaços d?unió i col·laboració entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí.

Des d?aquell setembre de 2004, amb l?excusa d?aquesta efemèride nacional tant important per la república mexicana, vam intentar aconseguir aquest posicionament definitiu d?aquest tret diferencial de Sant Joan. Així, es va inaugurar dos monuments idèntics a San Luis i a Sant Joan (amb la presència meva com alcalde a Mèxic i de l?alcalde de San Luis a Catalunya), o l?elaboració d?un segell mexicà amb el nom de Nunó i Sant Joan, un mata-segells commemoratiu, la primera trobada empresarial d?empresaris catalans que estan a Mèxic o d?empreses mexicanes implantades a Catalunya, o la construcció exterior i estructural de l?edifici del Palmàs, casa natal de Jaume Nunó.

 Però per mi, un dels fet més importants aconseguits va ser que com a cloenda de les activitats organitzades per celebrar el 150 aniversari de l?Himne Nacional Mexicà, el divendres 16 de setembre de 2005 s?organitzés la Festa del Grito, coincidint amb les Fiestas Patrias de Mèxic. El Grito commemora l?inici de la independència de Mèxic, respecte d?Espanya, per tant, totes les meves simpaties al fet històric concret. Vam aconseguir contactar, amb l?ajuda del consolat, amb els actors o persones significatives mexicanes per fer la proposta i que fos acceptada per aquest entorn. Recordo una comissió de persones de Sant Joan que ho va permetre, amb un resultat més que notable. Molts mitjans de comunicació d?Amèrica i del país se?n van fer ressò i el resultat va ser un èxit. Tot un dia, amb tallers ( paper picat, pinyates), música folklòrica, fira de productes d?artesania i al vespre el Grito. El Grito, que es realitza des del balcó de l?Ajuntament de la Vila, va anar a càrrec del Cònsol General de Mèxic a Barcelona, el Sr. Jaime García Amaral i va acabar amb l?espectacle musical d?un grup de dansa folkclòrica i de Mariachis. La festa s?ha anat consolidant i sobretot té un to familiar. Per exemple, assisteixen l?associació de mares i pares adoptants de Catalunya-Mèxic i moltes famílies mexicanes o mixtes que cada anys arriben a celebrar la seva festa nacional a milers de quilòmetres de distància. És espectacular veure com canten l?himne, molts d?ells amb la ma al pit i plorant…

En aquests darrers dos anys, m?ha preocupat que la qualitat i gruix d?activitats del grito a Sant Joan ha anat decaient, ha anat a menys. Crec que seria un error que l?ajuntament de Sant Joan no hi dediqués suficient atenció, sobretot perquè els esforços per aconseguir-ho van ser importants, es va haver de vèncer les resistències econòmiques de fer de forma estable aquesta celebració a la Plaça reial de Barcelona. Per tant, aquesta ?amenaça? es va vèncer amb treball, convicció i sobretot plantejant més coses, més enllà del grito en si. Vaig demanar amb el Cònsol sortint, que se?n va d?ambaixador a Turquia (Ankara), que ens ajudi a no perdre el grito a Sant Joan, seria un error i una falta de visió per part dels nostres governants. Per tant, ens desapareix un excel·lent amic de Sant Joan i de la causa catalana. Per cert, en els parlaments, el director de la Casa Amèrica va prometre el nom d’una de les sales de la nova seu en nom seu per l’aportació que en aquests darrers anys havia fet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!