Carles Bassaganya i Serra

Dies enrere comentava, en una anotació al bloc, les dificultats de la protecció de dades i la publicació de les actes de plens i juntes de govern al web municipal. A més, indicava que amb l’avantprojecte de llei d’ús dels mitjans electrònics del sector públic de Catalunya, que des de la secretaria de funció pública i modernització del Departament de Governació, s’havia de resoldre aquesta suposada disjuntiva: o protecció de les dades o transparència administrativa i política. Doncs bé,  l’avantprojecte de llei va ser informat ahir a la tarda, a la comissió de govern local de Catalunya. A més, el dictamen va ser favorable amb els vots del Govern i dels ajuntaments. Aquest projecte evidentment no només aborda aquesta qüestió, ja que té per objecte la regulació de l’ús dels mitjans electrònics per les entitats que integren el sector públic de Catalunya (per tant, també governs locals) i dels instruments de cooperació i col·laboració interadministrativa.////segueix////

En el mateix preàmbul, es marca que els objectius de la llei són afavorir i impulsar l’ús de mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, i consolidar els instruments de col·laboració i coordinació, entre les administracions catalanes en el desenvolupament de polítiques i serveis per a la introducció i ús dels mitjans electrònics. Una altra qüestió ben diferent, etern debat de la majoria de lleis, és si la llei proveeix suficientment dels mitjans necessaris per poder-los assolir.

La llei estatal 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, ha comportat un avenç important en la regulació de l’administració electrònica. Això és així, perquè aquesta llei reconeix expressament el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques a través dels mitjans electrònics. Per la seva banda, aquest dret troba la seva corresponent torna, la seva obligació, en què les administracions públiques s’han de dotar de mitjans i sistemes electrònics perquè aquest dret es pugui exercitar.

A nivell local, el desplegament de l’administració electrònica està essent tímid i, en tot cas, no generalitzat. És cert que hi ha exemples molt potents i il·lustratius de governs locals que tenen incardinat o implantat l’administració electrònica, però aquests casos són una petita minoria, i la generalització és una no resposta a aquesta situació ja sigui tant per la migrades de recursos tècnics però també humans. Per tant, el que fins ara  era un obligació directa pels ens locals, la implantació de l’administració electrònica en una data concreta, els governs locals l’entenen condicionada a l’existència de recursos econòmics, tal com ahir en el la fase de debat també va ser afirmat. De fet, ahir tothom va acceptar que el desplegament de l’administració electrònica és desitjable i positiu per a la ciutadania i per a les administracions locals de Catalunya, però que fa falta posar mitjans per fer-la possible d’una manera generalitzada i, el que és més important, amb garanties i seguretat per a tots els operadors. De fet, en el mateix text s’indica l’obligació dels ens supramunicipals de finançar el desplegament de l’administració electrònica a Catalunya, així com situa al Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (AOC) com a ens central de cooperació i col·laboració entre els ens locals i l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

Pel què fa al tema en concret de publicar les actes del plens municipals i la seves implicacions amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal. Aquesta previsió és continguda a l’article 11: “les entitats locals han de publicar a la web de la corporació les actes de les sessions del ple. En la seva publicació es tindran en compte els principis i garanties establerts per la normativa de protecció de dades i la de protecció del dret a l’honor i a la intimitat. A aquests efectes, es podran incloure dades de caràcter personal sense comptar amb el consentiment de la persona interessada, quan es tracti de donar compliment a una obligació establerta a la legislació sectorial o quan raons d’interès legítim de la col·lectivitat local ho justifiquin per garantir adequadament la participació ciutadana en els assumptes públics…”  . La legislació de règim local vigent no preveu expressament l’exposició pública de les actes de les sessions de la Junta de Govern i del Ple; només preveu la publicació i notificació dels acords que adoptin, i la publicació d’un resum del contingut de les sessions plenàries. En els darrers temps, aquesta circumstància ha propiciat que l’Agència Catalana de Protecció de Dades Personals hagi emès un dictamen, concretament el núm. 4/2008, on interpreta que les actes dels plens tenen la consideració de document administratiu i, com a tal, si un ciutadà vol accedir al seu contingut ha d’acreditar un interès legítim i sotmetre’s al procediment establert legalment, per tant, que impossibilita el fet d’exposar-les al web municipal.

Aquesta visió tan estrictament legalista, a banda de ser discutible, també contrasta amb la realitat actual de molts ens locals de Catalunya que, en un exercici de transparència i de responsabilitat política, publiquen les actes de les sessions dels seus plens (i d’altres òrgans les sessions dels quals siguin públiques). En els darrers mesos, aquest opció ha comportat certes tensions,  respecte l’ACPD.  Aquesta visió tant restrictiva feia o pot donar la sensació que les deliberacions dels plenaris estiguin en un règim de secretisme, més propi de governs locals del segle XIX que del segle XXI, més quan des de fa uns anys hi ha molts ajuntaments que a més retransmeten el plenari municipal per la ràdio o per la televisió local o en els darrers anys temps per internet. Això no treu que es pugui tractar de millorar o “tipificar” el sistema de publicar les actes, atenent per exemple, en la obvietat de no publicar dades personals que vinculin a les persones afectades amb dades especialment protegides per la llei de protecció de dades com la ideologia, religió, raça, salut,…

Per tant, un cop informat ahir per consens a la Comissió de Govern Local, el recorregut que li queda a aquesta llei és l’aprovació per part del govern, que serà a principis de desembre i finalment el tràmit parlamentari. Des de l’òptica concreta d’aquesta problemàtica, un benefici a favor de la transparència administrativa i implicació de la ciutadania en els afers públics.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!